diumenge, 20 de setembre del 2009

Diumenge 20 de Setembre de 2009. Ottawa – Sainte Agathe des Monts

Un altre dia arriba a la seva fi, i com de costum hem fet una mica de tot. El dia s’ha despertat amb l’acomiadament de les dues germanes d’Ottawa , prèvia reflexió sobre la regió a on ens dirigim, El Quebec, l’única de les nous regions canadenques que utilitza únicament com a llengua vehicular el francès, i aquell lloc que coneixem des de petits per una cosa que ara està força de moda al nostre país, el referèndum d’autodeterminació. Les dues germanes defensaven que la diferenciació del Quebec és injustificada , que els anglesos van guanyar la guerra i que la llengua imposada hauria de ser la que es parlés, com a mínim les dos; però a les escoles d’aquí solament s’ensenya el francès. Als del PP els hi agafaria alguna cosa!!!.
Hem sortit d’Ottawa i ens hem apropat a la localitat de Montebello, on es troba el Parc Omega. El parc és una gran extensió de terreny on veus animals en el seu habitat natural, inclús algun en el nostre ja que busquen els menjars dels turistes.
Hi ha un recorregut de 10 km. amb el cotxe, que fas seguint d’altres vehicles; tu pots parar allà on vols i fer les fotografies que vulguis i els animals(en la seva majoria cérvols, nyus i porcs senglars que venen cap al vehicle) s’apropen al vehicle per demanar el seu peatge en forma de menjar. Estan tant acostumats que fins i tot es posen a una distancia equidistant de cada costat del vehicle.
Durant el recorregut hem vist ossos, llops de diferents classe entre la que destacava la de l’àrtic, bisons i uns cérvols amb unes cornamentes que farien les delícies de qualsevol amant de l’esport cinegètic.
Al mateix zoològic, al que entrés per uns 15 Cad$ per cap, també tens tres recorreguts per fer a peu, per potenciar l’esport nacional d’aquesta època,el trekking. Sense menysprear al golf, ja hem contat tant camps de golf que mon pare és faria mal per elegir, en un mateix poble pot haver-hi fins a tres camps de golf diferents, inclús avui n’ hem vist dos que estaven a banda i banda de la mateixa carretera i sempre estan a petar, juguen a totes hores, sempre ens preguntem quan treballen.
Del zoo ens hem dirigit al centre d’Esquí Mont-Tremblant , un lloc que no pensàvem que ens agradaria tant com ho ha fet. El cert és que el fet de ser diumenge ha ajudat perquè el lloc estava a rebentar!, es a dir ple de vida. Els canadencs que pel que hem vist saben fer les coses “a lo gran”, han trencat l’estacionalitat de la zona creant tot un seguit d’activitats a l’aire lliure. Per aparcar ja has de pagar i a partir de l’ immens pàrking ja pots dirigir-te al centre que té dos nivells bàsics diferenciats. Del nivell inferior al nivell superior pots pujar amb un telefèric descobert que es gratuït. El segon nivell, seria la petita ciutat de l’esquí, i d’ allí surten més telecadires per pujar fins al pic de la muntanya. Aquest recorregut també el pots fer a peu que es el que hem fet nosaltres i resulta esgotador, i això que ens hem quedat a 200 metres de la cima de la muntanya.
A la part de dalt de l’estació els nens podien baixar amb karts, fer escalada en un rocòdrom per a nens o saltar en llits elàstics. Els lloc estava ple de botigues de peces tècniques d’esports i hi havia un gran nombre de hotels i restaurants, era com una ciutat en petit i la veritat és que feia goig.
En acabar la segona passejada de la tarda hem baixat fins al pàrking i hem tornat a agafar el telefèric per acomiadar-nos del lloc amb una segona ràpida baixada entre les botigues. Desprès cap a Sainte Agathe des Monts , la nostra base d’avui al costat d’un llac, com no podia ser d’altra manera i al cor de la regió de les Laurentides. En arribar ens ha obert dues nenes que sol saben parlar francès, ens han ensenyat l’habitació que es la més fluixeta fins al moment, tot i que li han intentat donar un toc modern, movent el llit i penjant quadres de la immortal Venècia. Els pares, ens han dit les nenes, arriben més tard i ells ja ens explicaran com funciona la casa, així que ja sabeu a esperar fins que arribin els pares i ens diguin si ens podem connectar a la Red i publicar el missatge o no, ja ho veureu. Ara a totes les matrícules ja posa allò de “Quebec, je me souviens”,com a la nostra ; NOUS SOMMES A LA RÉGION QUÉBÉCOISE !!! i la veritat és que aquesta regió haurà de pedalar per tractar d’agradar-nos tant com la seva germana ONTARIO.
Consells del dia:
1. Quan visitis zoològics en els que pots circular amb el cotxe pensa dues coses, si no tens menjar per donar-los difícilment et vindran els animals i vigila les finestres del vehicle quedaran tots bavades i plenes de mocs.
2. La benzina, pel que portem vist fins ara, a la zona del Quebec és força més cara que a la zona d’Ontàrio . Omple el dipòsit abans d’arribar-hi.
3. A la zona francòfona intenta entrar amb alguna frase francesa per a que ells vegin la teva bona voluntat, sinó són quasi tant esquerps com els francesos amb el tema de la pronuncia. “ ah! Boulangerie”.
4. Al Canadà algun dels supermercats es troben oberts diumenges. Aprofita-ho si necessites comprar.