hem passejat durant una bona estona fins a creuar-lo i poder arribar al Museu Metropolitan, un dels més importants del món. El museu està flanquejat per una mà de venedors de Hot Dogs, així que avui n’ hem esmorzat un amb el Café amb llet. Al museu es pot veure una sèrie de col•leccions realment impressionants. Per a nosaltres les més destacables són la egípcia, que fins i tot compta amb un palauet portat pedra a pedra del país dels faraons, la grega, i les de pintures on entre altres hi ha els grans mestres espanyols, com Velazquez i El Greco( aquest era grec però se l’han fet seu) i els mestres impressionistes, amb Van Gogh , Renoir, manet, monet i Gauguin al capdavant. Fins i tot trobem un parell de paisans com un tal Dalí i un tal Miró del que un cartell d’una obra seva explica que el pintor passava llargues temporades a una casa de camp de Mont-roig, prop d’un lloc que aquí no deu sonar anomenat Tarragona.
El museu ens ha pres força estona , però per visitar-lo ben bé necessites tres o quatre dies és immens i dóna sensació d’amplitud, tot i estar atestat d’obres.
Del Metropolitan a veure la casa Pullitzer, pel nom més que rés i d’ allí a tornar a creuar l’ immens parc, que sembla una selva, per a trobar-nos davant de l’edifici Dakota, famosament conegut per ser el lloc on Lennon va ser assassinat i on es va rodar la terrorífica “semilla del diablo” , peli de por on les hi hagi.
La propera visita era obligada, no hi ha partit de basquet ni de hockei però la casa dels Nicks i dels Rangers havia de ser la nostra següent parada i allí que hem anat. El Madison Square Garden ens ha ofert un tour inoblidable per les seves entranyes, la pista, les localitats VIP i els vestuaris dels dos equips diferenciats per les portes, les més altes són dels de bàsquet, les més amples les dels d’ hoquei.
Desprès de tant d’esport calia recuperar l’esperit cultural del dia i ens hem preguntat que a on millor que a la universitat de Columbia, un campus envejable i un ambient universitari únic i això que avui no és dijous.
El centre de la illa ens reclamava així que hem baixat cap a l’Empire State Building per veure´ l de prop i valorar si demà pugem allí o al top of the Rock del Rockefeller que la gent diu que és millor ja que des d’allí pots veure inclús L’Empire State.
La nit ja havia caigut i tocava veure el pont de Brooklyn il•luminat de nit. Hem agafat el metro i ens n’ hem anat al barri de Brooklyn.
D’ allí cap al pont, que hem creuat i hem vist unes vistes de Manhattan impressionants. Les fotos però no fan justícia ja que de nit no es veuen gairebé. D’ allí ja havíem de tornar a l’hotel però avui ha estat el dia de la gent servicial, cada cop que obríem el mapa algú et preguntava que buscaves i et deia com anar-hi, la gent d’aquí és força maca. Demà últim dia complert a la ciutat, observatori i a descansar o no, ja veurem.....Consells del dia:
1. Pren temps per passejar per Central Parc o per córrer o simplement estirar-te,això es Nova York en estat pur.
2. El Metropolitan ha de ser parada obligada però tria les sales que més t’interessin i deixa les altres en un segon pla, sinó se’t menjarà tot el dia.
3. Les vistes del Pont de Brooklyn a la nit no s’assemblen a les del dia. No te les perdis. Sobretot les de la part de “Promenade”.
4. Visitar llocs de culte et fa sentir més a prop de la ciutat que sempre has vist des de la distància.
