Divendres 18 de setembre de 2009. Wilno-Ottawa

Finalment ja estem a la capital del país , han estat unes dues hores de cotxe i una mica d’ incertesa al arribar les que ens han portat al B&B que dormirem avui.
El dia ha començat com cada matí. Esmorzar a les 08.30 hores i gran conversa amb els propietaris de la casa on dormíem a Port Sydeny. Hem començat parlant de viatges i hem acabat parlant dels misteris que envolten les construccions de les piràmides per tot el món, converses normals, no?, ara bé quan el Luichi diu que m’enrotllo escrivint, però que hi farem.
En acabat les efusives salutacions canadenques, amb abraçades incloses i aquí sembla que quasi amb llàgrimes, i cap a buscar unes coves que hi ha entre la població de Eganville i Douglas, que ens han recomanat els nostres amfitrions. En arribar a Enganville hem anat cap a informació turística com a cada poble i hem trobat un home gran al costat. Ens ha explicat que informació turística estava tancada i que el poble no tenia gaire que visitar, fent país el paio , i per tant hem continuat cap a les coves. Les coves es deien Bonnechere Caves i les va trobar el 1950 un tal Tom, i ràpidament les va explotar. Les coves són excavades per l’aigua del riu del mateix nom i s’han trobat multituds de fòssils dins d’elles. En acabar hem anat al poble fantasma de Balaclava, on sol hem vist un parell de graners abandonats, no val la pena anar-hi i ja hem anat a buscar el b&b. El d’avui es trobava Ottawa i hem arribat fins a l’adreça però cap senyal d’allotjament, pel que hem preguntat als veïns de la zona i cap sabia que hi havia un B&B al lloc. Finalment hem trucat a la dona i aquesta ha sortit d’una casa del costat sense estranyar-li que cap veí conegui l’ ubicació de l’allotjament . tenim tot el pis de dalt per nosaltres, habitació, bany i una zona de esbarjo amb sofà i ordinador. El lloc està bé i es troba a 7 km del centre de la ciutat. Per tant i prèvia recomanació de la nostra llogatera hem anat a Ottawa amb cotxe. Per aparcar els pàrkings funcionen per fraccions de mitja hora, per tot un dia o fent preu a partir de les 4 i fins les 11 del matí. En arribar hem anat a pagar el pàrking cobert que hem trobat després que un negre ens oferís un tiquet d’aparcament “negre” valgui la redundància que era vàlid fins demà. No ens hem fiat del paio i hem marxat a l’altre aparcament on a l’hora de pagar hem vist que sol acceptaven monedes. Busca que buscaràs algú que ens donés canvi fins que una dona ens ha regalat el seu tiquet d’aparcament valorat en 7 dollars que acaba de treure perquè s’havia equivocat, així que l’hem agafat i cap a veure el centre d’Ottawa. És una ciutat barreja d’art Deco i de moderns edificis, on pràcticament tot resta a la part del centre a excepció d’alguns museus que demà esperem visitar.
Avui hem vist el Parlament amb els seu Big ben imitació al de Londres, El banc de Canadà, La cort Suprema, La Catedral de Notre Dame i les principals atraccions del centre. Demà serà un altre dia i ara estem rebentats, així que fins demà que encara tindrem wi-fi.
Per cert que tot i estar a la capital de la nació, aquí la natura està present per tot arreu, sinó mireu quin talp hem trobat just al costat del Parlament, igualet que a casa nostra!!!.
Consells del dia:
1.Si les ciutats no són massa grans el cotxe pot substituir el transport públic, hi ha molts aparcaments i el preu s’ajusta força a un preu no abusiu. Tot el dia pot sortir per 13 $ màxim.
2.Si aneu a qualsevol ciutat gran , informació turística es troba al centre de la ciutat, no us torneu bojos buscant-la com nosaltres avui. A Ottawa està al davant del parlament retolada amb un cercle taronja.
3.Porteu sempre apuntats els telèfons de les cases on aneu i traieu per Internet mapes dels carrers del costat, us pot salvar la vida.
4.Tin monedes a mà sempre en tot viatge, hi ha llocs on sol acceptaran monedes i no tenir-ne es un veritable problema.

Dijous 17 de Setembre de 2009.Port Sydney- Algonquin Park -Wilno.

A hores d’ara seguim incomunicats al bell mig del paradisíac cor del Canadà de l’est. Avui dormim en una casa on tornem a ser els únics hostes i seguim sense Internet i pràcticament sense televisió. El dia d’avui ha estat sense cap mena de dubte el més cansat des que som aquí. L’ esmorzar ha resultat força instructiu ja que hem parlat amb una dona que es trobava al mateix B&B que nosaltres. Ella va néixer a Anglaterra per va viure 28 anys al Canadà. Fa un parell d’anys es va separar de seu home i quan una amiga va marxar cap a Anglaterra ella la va seguir, ara viu al costat de Newcastle i treballa amb disminuïts psíquics. En acabar de parlar amb ella hem marxat cap al parc de l’Algonquin, el més vell d’Ontario i un dels més grans. No teníem gaire clar com anar-hi i la veritat es que ha resultat molt més fàcil del que ens pensàvem . Al entrar al parc si hi aneu heu de pagar 15 dollars per entrar-hi el vehicle, de fet pel bell mig del parc hi passa una carretera que si no et pares al parc pots creuar sense pagar. En canvi si fas activitats al parc has de pagar els diners de rigor i ells et donen un tiquet que es vàlid per un dia i que has de posar de manera visible al vidre del cotxe. El parc es divideix entre porta Oest i Porta Est i la numeració dels 54 km. que el componen. Així et donen un mapa que et mostren on es troba cada cosa.
Al entrar al parc t’has de parar al punt d’informació i pagar el peatge.
A partir d’aquí entrés i gaudeixes dels pocs animals que veus i dels milions , i no exagerem, d’arbres que veus i que t’envolten. Sol entrar ens hem trobat un auró (arce) que ja ens ha fet aturar-nos, però a partir d’aquí poca cosa. Hem vist en tot el dia molts esquirols, molts ocells i un castor . Tots molt acostumats a la vida humana pel que hem vist. A partir d’aquí hem començat a fer trekking.
Nosaltres hem fet les següents caminades:
Nom del Trekking Distància Temps marcat Temps nostre Km. carretera
1.Wilson rapids 2,1 km. 1,30 hores 45 minuts. 7
2.Mizzy Lake 11km. 6 hores 3 hores45 min. 15
3.Lookout trail 2 km. 1 hora 45 min. 40
La veritat és que la primera l’hem afrontat amb optimisme i cap als 45 minuts ja l’havíem fet, una mica cansats però bé i la caminada força bonica.
La segona ha estat una anada de olla, volíem fer la més llarga i a més deien que veuríem vida animal i fauna, del segon poca cosa, la més llarga ja us ho assegurem ,quasi quatre hores pujant i baixant per camins amb roques i arrels, amb fang, pedres i on tot just arribava el sol. Un matament, però l’hem fet en un bon temps i a més fent fotos del paisatge.
La tercera et porta a uns penya-segats on pots veure la immensitat del parc i la petitesa dels que el transhumem per unes hores.
En acabar un bon dinar- berenar i a veure les platges que té el parc, uns trossos de paradís al mig de tanta fauna. La gent dinava a peu de platja i nosaltres d’ allí ja hem anat a visitar dos museus petits que hi ha al parc amb quadres que fan referència a aquest i cap a la nostra nova casa.
El GPS avui ens ha portat fins el poble on estem allotjats però per un autèntic pedregar que el motor automàtic del cotxe quasi no pot passar. Al final hem desfet el camí i hi hem anat per un altre costat. En arribar ens esperava la propietària que es Alemanya i que parla anglès com els alemanys, es a dir sense que sembli que no parli res més que alemany. Ens ha donat l’habitació de bodes i tenim un bany que sembla un camp de futbol. Ara ja estem rebentats així que demà serà un nou dia, qui sap si amb Internet. Bona nit.
P.D : Els mosquits han ablait al Joel
Consells del dia:
1. Sempre que visiteu pantans o llacs en zones boscoses, ensulfateu-vos abans amb repel•lent d’insectes.
2. Permeteu-vos un dia d’esforç dins la ruta , farà que trenqui la monotonia del viatge i serà un bon somnífer per la nit.
3. Si voleu torbar animals quedeu-vos quiets i callats al lloc, no feu com nosaltres que semblaven nens escortes, a l’èxit que hem tingut hem remeto.
4. No vulgueu fer més esforç del que el cos aguanta, no planifiqueu rutes llargues i mai les feu sense el calçat adient. El temps pot canviar de sobte i ens pot donar un bon ensurt.

Dimecres 16 de Setembre de 2009.Toronto - Port Sydney

Avui per desgracia no tenim wi-fi Així que escrivim el bloc al pis inferior de la cas on estem avui. Al bell mig de la regió de Muskoka, en una casa que es troba rodejada de bosc i al on arribar per segona vegada ens hem trobat un cérvol que es veu que cada dia ve pel matí i per la nit a la casa.
El dia ha començat amb el mateix bon esmorcar que cada dia que hem passa a Toronto, avui hem esmorzat amb una parella canadenca i una senyora que venia sola. En acabar hem agafat una altra carretera de sortida de Toronto, al final les coneixerem totes i cap a Midland, un poblet al costat de la Baia de Geòrgia. El lloc és conegut per tenir murals pintats a mà a força cases del poble. El cert és que sembla una gran galeria d’art. Hem recorregut el poble i hem marxat cap a Sainte Maire among des Hurons, un assentament que en altres temps , concretament a finals del Segle XXI va servir de llar a jesuïtes francesos que volien estendre la paraula de Déu per aquestes terres, i no sabem si ho van fer, el que sabem és que van partir els nadius entre els que volien el progrés i els que refusaven l’ocupació, quasi com en els nostres dies, sol cal pensar en el referèndum d’arenys de fa tres dies. En temps d’història com diu el vídeo de presentació del lloc, mai es sap qui va tenir raó,o quasi mai afegiria jo hi ha cops que crec que ha estat força clar, sinó sol cal que preguntem a la vella Europa el segle passat.
Be retornant al Bloc, el cert és que el lloc passa per ser una curiosa representació de la vida comuna tot i que no en igualtat entre els dos móns fins que els nadius van acabar cremant la missió. El parc estava força buit i hem pogut fruir de la tranquil•litat de recorre’l sense problemes. A més amb la tarja ISIC( International Student Identity card) ens han fet bescompte com a quasi tot arreu, val la pena fer-se’l ja que el fan a tot arreu i sol val 6 euros per cap, que ja fa dies que hem recuperat.
En finalitzar la visita al parc hem anat cap a la localitat de Gravenhurst que tot i ser força nomenada per aquí podeu passar-la de llarg, és la típica ciutat amb llac. bonica però igual o inferior que les altres. Quan hem acabat ens hem dirigit cap a Bracebridge que és coneguda com la ciutat de les cascades, el cert és que hi ha força salts. No són com les d’Escòcia però estan bé . Hem vist les cascades Muskoka, Les Wilson i les High ,totes acompanyades pel “fall” que representa aquí els salts d’aigua.
En acabar la ruta per les cascades que no és troben gens senyalades ja hem anat cap al bonic B&B on dormim avui. En arribar no hi havia ningú, així que hem anat a passejar per la ciutat de Huntsville, que és un llogaret a la vora del llac Vermont i del llac Fairy. Les botigues a les 6 ja eren en la seva majoria tancades i ens hem hagut de conformar amb veure els carrers i la gent. Hem retornat al B&B i ja hi havia els propietaris, el cert és que semblen macos que diria la Laia, la dona ens fa treure’ns els kets i deixar-los a la porta de la casa,però ens ha preparat pastissets per berenar, ara soparem i fins demà que a veure si tenim ja finalment Internet. Au adéu . Consells del dia:
1. Escolliu algun allotjament perdut enmig de la natura, el que us aportarà és superior al que perdreu. És una altra visió del país.
2. Porteu els carnets d’estudiants allà on aneu.
3. Parleu si podeu amb gent del país que és qui millor us podrà explicar el sentit del que esteu visitant.
4.Intenteu arribar amb temps als allotjaments ,més si no els heu reservat, avui hem trobat un matrimoni canadenc que ja en portava 5 de trobats i en cap havia trobat habitació.