Diumenge 13 de setembre de 2009.Cornwall- Toronto

Segon Dia i encara estem vius!!!!
Avui ha estat un dia esgotador. Avui hem fet uns 500 kilòmetres, suposo que en realitat n’he fet uns 50 mes però per allí ha anat la cosa.
Ens hem llevat i com que estàvem sols al b&b hem esmorzat el que hem volgut de la cuina , i ens hem fet els entrepans del dia.
Hem sortit de l’allotjament tenint clar que havíem d’acabar a Toronto però no sabíem res més, a part que no visitaríem l’Upper Canada Village.
Per tant de cap al que no visitaríem i la veritat és que ha estat una sort passar-hi. És una representació de els pobles canadencs de finals del s. XIX , cap al 1860.Allí un reguitzell de persones, ens ha dit un actor que poden arribar a ser 100 en època alta, representen la vida al lloc.
Hem entrat a moltes cases i hem fet el corresponent viatge en bot arrossegat per un cavall i en carruatge.
La veritat és que quan hem arribat no hi havia quasi ningú i sense gent les coses es visiten de diferent manera.
D’ allí ens hem adreçat a les mil illes, que tenen aquest nom perquè són un enclavament on hi ha 1860 illes i com que el nom quedava més be amb números redons ho han tirat cap a baix.
Allí hem anat al poble de Rockville , que s’anomena així en honor d’un general canadenc, una cucada de poble ,i el primer de les mil illes( en realitat el més conegut junt a Kingston, Gananoque i Rock port). Al lloc hem agafat un “creuer”, pots contar, de dues hores i hem vist les illes i illots que delimiten per aquesta part Canadà i USA, a cada part les seves ensenyes deixant molt clar la seva nacionalitat, com aquí vaja...El creuer es fa pel riu Saint Lawrence, frontera natural entre els dos macro estats.
D’ allí el cotxe, la carretera i 4 hores mes fins a Toronto amb la única aturada per veure la BIG APPLE, botiga de pomes- si ho haguessin sabut a Puigvert ara rics- que treu tot el suc a aquest producte.
Ara estem a l’habitació del b&b Bonnevue Manor, que com a totes les ciutats, perd l’encant per passar a ser un simple allotjament. Per arribar- hi rondes i mes rondes, desviaments i molts vehicles, i en arribar un home que hem diu que per extensió Toronto és la 3era ciutat de Nord Amèrica però que hi viu poca gent, i UNS COLLONS!!!!que entri ell amb el cotxe, demà a triar entre la ciutat o les Niagara Falls ja seguirem contant-vos-ho.
Consells del dia:
1. No triïs gaire el que faràs el dia següent quan ets de viatge,acabes canviant la ruta i els llocs sempre.
2. Conduir a Canadà és un caos, les carreteres principals estan fetes “caldo” i els cotxes no respecten la velocitat ni les prioritats de pas.
3. De vegades és bo dormir lluny de la ciutat per guanyar aquell encant que els allotjaments de les grans urbes no donen.
4. Prova d’anar als llocs turístics i no els descartis per costum ,avui hi hem anat i ens ha agradat.

Dissabte 12 de Setembre de 2009.Primer Dia al canadà. Montreal-Cornwall

Bon dia, Aquí són les 7: 50 del matí i estem esmorzant. Ens hem despertat per primer cop al continent americà, concretament al país dels veïns dels USA. Ahir el dia va ser esgotador. Avió al Prat i des d' allí cap a Montreal. Arribada a l'aeroport de Montreal i d' allí cap a intentar llogar un vehicle que ja teníem reservat. Dic intentar perquè ens varem estar ben bé 45 min. en una cua. Finalment tenim el nostre flamant Ford Focus de color gris amb matrícula solament al darrera, però al lloguer de vehicles ni havien de totes les marques i models, vam veure un Ford Mustang que era increïble. Al agafar el vehicle els dubtes de portar un automàtic, però la veritat és que sembla per nens petits. Has de pensar a no xafar l'embragament i ja està, si el xafes com que no hi ha estàs xafant el fre fins al final i de retruc provocant una aturada de collons al vehicle, encara no ens ha passat. Amb el vehicle vam fer uns 130 kilòmetres fins a la localitat de Cornwall on hem dormit. El poble és el típic poble de pescadors amb grans llacs a la vora del riu Sant Lorenzo. El bed and breakfast es d'aquells "Make your own", ens han deixat tot una planta per nosaltres decorada amb infinitat de símbols de fars, des de les tovalloles, al capsal el llit passant pel paper de wc i del paper de la paret. Es una casa preciosa i estem sols, a la planta de dalt la senyora de la casa ens va ensenyar que hi havia dos ninots de casament, com els del Jaume i els de La Esther, a la boda dels que no anem per aquest viatge, es just almenys recordar-nos d'ells i desitjar-los bona boda. Avui ho deixem aquí, al final del dia hem d'estar a Toronto, ja veurem si hi arribem , entrar en una gran ciutat un diumenge els "kemakus" ja saben el que és. Els consells del dia són: 1.Tot i que els habitants del Quebec són Canadencs parlen francès més que anglès i dels seus ascendents europeus han agafat aquell costum tant bonic de no esforçar-se a entendre el que dius en francès si no ho pronuncies correctament, canvieu d'idioma i amb l'anglès no us passarà. 2.El GPS va perfectament però les carreteres d'aquí són rudimentàries, la velocitat permesa es irrisòria i sol la respectareu vosaltres que veniu de fora. 3.Si porteu menjar a l'entrar a la duana us el faran declarar i us el comissionaran , està a la vostra mà declarar-ho o no. A nosaltres ens van comissar els entrepans de pernil i no van mirar les maletes on portàvem "algun" embotit més, la pesta porcina va fer molt mal. 4.Els cotxes automàtics van sols, amb la D , de directa ja fareu. La N punt mort i la R endarrere es poden utilitzar, la P de aparcament i la L de marxes curtes per pujar ports quasi no les utilitzareu.