Dissabte 03 d’Octubre de 2009. New York

L’últim dia del nostre viatge a terres nord americanes. Avui ens hem despertat més tard i ens hem pres el dia amb una mica més de relax. Ahir la veritat es que vam dormir força bé, va servir amb una reprimenda de recepció perquè la festa de l’habitació del costat parés.
L’esmorzar d’avui ha set continental, el típic que es serveix als hotels i a hores llum dels que es donen als bed and breakfast.
Hem fet les maletes i les hem deixat al magatzem de l’hotel i d’ allí cap a comprar els bitllets del transport públic amb el ja mencionat descompte que donen a les informacions.
Un cop teníem els bitllets hem començat a recórrer els barris de Montreal, hem començat per Chinatown , hem anat després a un mercat que hi ha enorme a la part del quartier Latin, després a una plaça central on es veu l’estil victorià i d’ allí cap a les galeries subterrànies de la ciutat.
Aquestes galeries connecten varis kilòmetres de la ciutat per la zona de sota terra. I dins d’elles hem dinat i hem fet les darreres compres.
L’hotel ja ens esperava per retirar les maletes i anar cap a l’aeroport, on ens ha portat un autobús que fa el recorregut des de Montreal i surt des de l’estació d’autobusos.
A l’aeroport hem facturat les maletes i ja estem a la zona d’espera per l’avió quan falta una hora perquè l’avió surti. Així que ara ja toca valorar el viatge.
Ha estat un viatge molt complert i que ens ha agradat molt, ja que hem pogut combinar natura, turisme a les ciutats i bona part d’activitat esportiva. Canadà és un país que no té gaires equilibris, la part de natura guanya per golejada a les demés i suposem que a les altres províncies que no hem visitat encara més. Hem apreciat el caràcter diferent dels Quebequesos, aquells Canadencs que es neguen a perdre les seves característiques definitòries, tot i arriscant-se a perdre un bilingüisme que les faria dominar les dues llengües més importants de l’actualitat.
Canadà ens ha conquistat deixant-nos veure una estació plena de colors entrellaçats que l’ha fet si cap un país més colorit.
La seva gent, en tot moment servicial ens ha ajudat a adaptar-nos a aquest país força diferent al nostre.
Així doncs la valoració d’aquest viatge és la més positiva possible.
Capítol a part ens mereix la interracial Nova York . Aquella ciutat que et fa sentir el petit que realment ets. Aquella ciutat en que tot ho fan de manera gran i en que els petits detalls de vegades passen desapercebuts. Una ciutat en que no pots obrir un mapa, ja que en un minut ja t’estan preguntant que necessites, i una ciutat en que si no saps una llengua no oficial com l’espanyol quasi no et pots comunicar.
El viatge ha arribat a la seva fi, com el nostre blog, esperem que no sigui l’últim viatge ni l’últim blog però de moment ho són, de moment això s ’acabat i comença de nou la nostra vida en el nostre habitat natural, ara ja tornem a casa i...... ara ja no explicarem res més en aquest blog.

Divendres 2 d’Octubre de 2009. New York

Avui hem tingut el “dia horribilis” del viatge. Quasi tot el que podia anar malament hi ha anat i això que avui no hi havia gaire cosa a fer i que el dia començava bé.
El Joel ha anat a buscar l’esmorzar a la parada del metro mentre la Laia feia el ronço al llit. Després d’esmorzar hem fet les maletes, el check out de l’hotel meravellós que hem estat a NY i cap a l’estació d’autobusos de cap.
La bona notícia es que l’hem trobat aviat i també hem trobat la porta des d’ on sortíem en un moment així que érem els que fèiem 5 de la cua cap a Montreal, Tot semblava correcte però allí ha començat el problemes, ens han xequejat els bitllets i alhora de sortida ens han embarcat en un autobús. L’autobús en el que anàvem ha resultat ser d’una altra companyia però feia el mateix recorregut que el nostre. Així que a la parada de mig matí quan ens n’ hem adonat els hi hem comentat i ens han dit que ja no podíem canviar de companyia que havíem d’agafar aquesta i acabar el viatge amb ella. Aquesta ha fet tres parades més que l’altra el que ens ha representat una hora i mitja més d’autocar a les ja 7.30 que teníem. Pel que arribàvem a Montreal a les 20.45 hores.
Quan hem vist que arribaríem tard hem enviat un e-mail a l’hotel perquè sabessin que arribaríem a les 21.00 més o menys, hora a la que hem arribat.
En arribar a l’hotel continuava el gran dia, havíem reservat una habitació superior com la de l’últim dia i ens han donat una habitació que semblava que havia passat la guerra. Després d’ això i de queixar-nos ens han dit que ens tornaven els diners sinó estàvem d’acord i que ens busquéssim alguna habitació.
Al final desprès de queixar-nos estona ens han re allotjat en un hotel a un quilòmetre que està força bé, però que sembla que no dormirem perquè els del costat estan de festa.
Així que tot i el que hem passat ara ja estem al llit , desitjant dormir i esperant que demà el dia porti millors notícies. Però inclús amb el dia que hem tingut ens n’ hem sortit, així que avui era aquell dia que has de superar i ho hem fet força bé. Res que demà ja escriurem des del aeroport i el diumenge casa ens espera. El bloc ja toca la seva fi com el viatge.
Consells del dia:
1. Mira l’autocar en el que t’embarquin i si has agafat un que no és el teu que no et vagin fins al teu destí.
2. Envia correus a l’hotel en el que dormiràs i confirma que et reservin la teva habitació.
3. Tria hotels propers al centre i a les estacions d’ on agafaràs trens o autobusos.
4. Si heu triat l’hotel Clebrities de Montreal, feu el check-in a primera hora i us donaran la millor habitació, si arribeu tard esteu perduts.

Dijous 1 d’Octubre de 2009. New York

Que poquet que queda per tornar!!!, avui quasi ja hem conclòs l’etapa americana del viatge. Quedaven un parell de coses a fer abans de marxar de Nova York i avui les hem dut a terme . Després del ja conegut esmorzar d’ensaïmada i cafè amb llet, hem anat fins a l’observatori del Rockefeller centre , el TOP OF THE ROCK. Allí pensàvem que ens esperaria una llarga cua, com a qualsevol lloc turístic de Nova York, però contràriament hem arribat i hem entrat a l’atracció. L’atracció consisteix en entrar en un edifici que el patrocina Swarovski, cosa que queda clara a la primera cascada de pedres del patrocinador que hi ha a la escala, agafar un ascensor que puja 67 plantes en un moment i veure unes vistes de Nova York espatarrants. En un dia com el d’avui la visió era perfecta i es veia tot Central Parc, El Empire State Building i la resta de colossos de Nova York. Hem estat una bona estona als tres pisos d’observació que té i d’ allí a les Nacions Unides. Avui després de l’ Assemblea Genera l que va concloure ahir, ja es podia visitar. El lloc té quelcom de màgic, tot i que a hores d’ara es troba en unes obres que no conclouran fins el 2013, motiu pel que no es pot visitar la sala del consell de seguretat de la ONU, aquell òrgan tan paritari que reafirma el poder de 5 estats i que ens ensenya que les desigualtats al món no s’han superat!!!.Però deixem-nos de política i anem a l’interessant, fas un tour, que aquest cop sí és en Espanyol i visites la Sala plenària que tant cops has vist per la televisió i on s’asseuen els països per nom corresponent, US i URRS en els 80 i IRAK- IRAN en els 90( bones converses de taula devien haver-hi segur).
Després de visitar territori internacional o millor dit de 191 països, hem anat a les galeries de compres CENTURY 21, on no hi vagis ni amb targeta ni amb diners, és un desastre per qualsevol dona i algun que altre home. La Laia s’ha comprat un parell de cosetes assessorada pel Joel i el Joel com sempre no ha trobat res del seu gust, o almenys al preu que esperava.
Del Century 21 cap a Chinatown a fer les darreres compres, bosses amunt i avall, estem sense ni un ral de moneda americana, i això que per culpa d’ algú, per arrodonir ens va dir, hem portem més de la que teníem que portar. I si més n’ haguéssim portat més ens l’haguéssim gastat.
Ara ja a fer la maleta , la única que tenim que l’altra la vam deixar a Canadà, i a esperar que arribi demà al matí i abandonem aquest país que tant poc s’assembla al seu tranquil veí de dalt al que hem de retornar per acabar la visita a Montreal. Així doncs, ja us contarem demà, bona nit.Ah per cert que avui hem tornat cap a casa en un vago de metro buit i això és notícia en una ciutat que té 8,5 milions d'habitants, i us ho prometem fins avui el metro era un lloc on vas com un camió ple d'animals, avui hem disfrutat del que es veu en la imatge, i cap mena de sensació d'ineguretat per si algú ho pensava.
Consells del dia:
1. Si vols estalviar res d’anar per la zona de Chinatown ni per els outlets de roba de Nova York.
2. No coneixem la vista que hi ha des de l’ Empire State, però la del Rockefeller és impressionant.
3. Pots viatjar a l’estranger sense guia, nosaltres no en portaven de Nova York i ens ha anat prou bé.
4. La ONU o les UN que els hi diuen els anglosaxons han de ser una parada obligatòria, aquí veus les entranyes d’un dels organismes més importants del món.