dilluns, 14 de setembre del 2009

Dilluns 14 de setmbre de 2009.Toronto

El dia d’avui l’hem passat a la ciutat de Toronto en exclusiva i la veritat és que tot i les crítiques que havíem vist del lloc la ciutat és realment única. En el fons són moltes ciutats dins de la mateixa i totes amb un tret comú , el gran espai que tenen.
Ens hem llevat i hem anat a esmorzar el nostre self-service que avui era força estens.
En acabar el Glenn ens ha explicat com moure’ns per la ciutat , bàsicament ens ha dit que tota la ciutat és un gran eixample i que perdre’ns era impossible.
Hem anat a una tenda de comerç general, ja que venien de tot i hem comprat un “Toronto Pass day” que per 9 $ cadascú ens donava dret a agafar qualsevol transport de la ciutat i el primer a provar ha estat el tramvia. Ja van moltes ciutats que hem vist que el tenen i nosaltres que sol tenim que accidents amb el petit que hi ha a BCN!!!.
El tramvia ens ha deixat prop de la CN Tower i allí que hem anat 553 METRES per formar la torre de transmissions i l’observatori més alt del món . La torre és una passada i sí com sabeu d’ allí dalt es veu “ TORONTOENTERO”. Es pot pujar fins un primer nivell o fins dalt de tot i nosaltres cap dalt s’ha dit. És com la torre Eiffel però amb menys encant , a part del lloc on el terra es transparent i la gent hi passa amb força”cangelo”.
A la torre quasi no hem fet cua i per entrar et gasegen per detectar si portes explosius, ni obrir bossa ni hòsties, gas i palante.
La torre es torba al costat del Centre Rogers, que és on juguen el beisbol i la resta d’esports de la ciutat a excepció del basquet i del hoquei gel. Fou construït al 1989, un després del Robert, i és la primera cúpula retràctil tan gran del món.
Per anar a veure basquet i hoquei hem anat cap al AIR CANADIAN CENTER , que per fora no es gaire maco però per dins era molt arreglat. Hem intentat si podíem veure la NBA o la NHL , els RAPTORS o els MAPLE LEAFS , però res de res, avui hi havia una nit de la WWF o sigui com es diu d’altra manera PRESING CATCH, i les entrades a 60 euros , a part dels de la revenda de fora, que això es Amèrica.
D’ allí cap al port a agafar un ferri que ens ha portat a la illa de Toronto. El lloc espectacular. Una illa a mode de Camps Elisis o riu de Lleida o de Parc de la Ciutadella pels de Capital que té platja i zones verdes per donar i repartir, la gent al lloc va amb bicis, passeja gossos i es banya. Si a Toronto al setembre es banyen, avui hem arribat als 26 graus!!!!!.
De la illa altre cop al ferri que t’agafen el bitllet a la anada i ja no ho fan a la tornada i cap al centre neuràlgic de Toronto. L’ajuntament vell ,la casa Loma, el festival de teatre que fan i per acabar el no menys interessant barri dels xinos que cada ciutat americana té, el Chinatown. El dia ha estat complert i estem reventats, per dinar entrepans i per sopar farem uns iogurts amb galetes, els diners cap baix i les forces mes o menys, demà ens esperen les catarates del Niagara i a més i anirem amb el nostre cotxe. Ja veurem si hi arribem.
Consells del dia:
1.Quan estigueu en un lloc nou deixeu-vos aconsellar sobre el que visitar, avui no teníem intenció d’anar a la illa de Toronto i gràcies a l’home de la casa l’hem pogut visitar.
2. Els passes complerts com els de trànsit i atraccions estan bé depenent de la durada que estareu a la ciutat. Si feu un tour intensiu llenceu-vos a comprar-los però sinó no ho feu, avui hem comprat el pas de transports de però no el d’atraccions.
3. Tot i anar a corre-cuita deixeu-vos una estona per estar assegut en un banc o front el mar,aquell temps no es paga amb diners.
4. Per posar benzina s’ha d’aixecar una llengüeta de la màquina i per demanar a un tramvia que s’aturi fer-ho amb una corda i baixar a les escales que sinó la porta no obra. Val la pena que us deixeu aconsellar tota l’estona pels oriünds del país.