Dimecres 30 de Setembre de 2009. New York

Avui ha estat un d’aquells dies en que hem vist de tot i res és igual en aquesta ciutat. Ens hem llevat i hem anat cap al central Parc, que el tenim a tocar, tant nosaltres com la resta de Manhattan, ja que avarca uns 50 carrers i unes tres o quatre avingudes. Pel parc hem passejat durant una bona estona fins a creuar-lo i poder arribar al Museu Metropolitan, un dels més importants del món. El museu està flanquejat per una mà de venedors de Hot Dogs, així que avui n’ hem esmorzat un amb el Café amb llet.
Al museu es pot veure una sèrie de col•leccions realment impressionants. Per a nosaltres les més destacables són la egípcia, que fins i tot compta amb un palauet portat pedra a pedra del país dels faraons, la grega, i les de pintures on entre altres hi ha els grans mestres espanyols, com Velazquez i El Greco( aquest era grec però se l’han fet seu) i els mestres impressionistes, amb Van Gogh , Renoir, manet, monet i Gauguin al capdavant. Fins i tot trobem un parell de paisans com un tal Dalí i un tal Miró del que un cartell d’una obra seva explica que el pintor passava llargues temporades a una casa de camp de Mont-roig, prop d’un lloc que aquí no deu sonar anomenat Tarragona.
El museu ens ha pres força estona , però per visitar-lo ben bé necessites tres o quatre dies és immens i dóna sensació d’amplitud, tot i estar atestat d’obres.
Del Metropolitan a veure la casa Pullitzer, pel nom més que rés i d’ allí a tornar a creuar l’ immens parc, que sembla una selva, per a trobar-nos davant de l’edifici Dakota, famosament conegut per ser el lloc on Lennon va ser assassinat i on es va rodar la terrorífica “semilla del diablo” , peli de por on les hi hagi.
La propera visita era obligada, no hi ha partit de basquet ni de hockei però la casa dels Nicks i dels Rangers havia de ser la nostra següent parada i allí que hem anat. El Madison Square Garden ens ha ofert un tour inoblidable per les seves entranyes, la pista, les localitats VIP i els vestuaris dels dos equips diferenciats per les portes, les més altes són dels de bàsquet, les més amples les dels d’ hoquei.
Desprès de tant d’esport calia recuperar l’esperit cultural del dia i ens hem preguntat que a on millor que a la universitat de Columbia, un campus envejable i un ambient universitari únic i això que avui no és dijous.
El centre de la illa ens reclamava així que hem baixat cap a l’Empire State Building per veure´ l de prop i valorar si demà pugem allí o al top of the Rock del Rockefeller que la gent diu que és millor ja que des d’allí pots veure inclús L’Empire State.
La nit ja havia caigut i tocava veure el pont de Brooklyn il•luminat de nit. Hem agafat el metro i ens n’ hem anat al barri de Brooklyn. D’ allí cap al pont, que hem creuat i hem vist unes vistes de Manhattan impressionants. Les fotos però no fan justícia ja que de nit no es veuen gairebé. D’ allí ja havíem de tornar a l’hotel però avui ha estat el dia de la gent servicial, cada cop que obríem el mapa algú et preguntava que buscaves i et deia com anar-hi, la gent d’aquí és força maca. Demà últim dia complert a la ciutat, observatori i a descansar o no, ja veurem.....
Consells del dia:
1. Pren temps per passejar per Central Parc o per córrer o simplement estirar-te,això es Nova York en estat pur.
2. El Metropolitan ha de ser parada obligada però tria les sales que més t’interessin i deixa les altres en un segon pla, sinó se’t menjarà tot el dia.
3. Les vistes del Pont de Brooklyn a la nit no s’assemblen a les del dia. No te les perdis. Sobretot les de la part de “Promenade”.
4. Visitar llocs de culte et fa sentir més a prop de la ciutat que sempre has vist des de la distància.

Dimarts 29 de Setembre de 2009. New York

El dia l’hem passat entre el metro i caminant per la ciutat, tenim el coll baldat de mirar cap dalt i les cames que no ens les sentim. Es gran això de Nova York, però es bonic passar-te el dia caminant entre aquesta gent.
Després de llevar-nos , ens hem dirigit al primer lloc de menjar que hem trobat pel carrer i ens hem jalat dos cafès amb llet enormes i dues pastes que com tot a americà eren inacabables. Així que nosaltres i les nostres bossetes cap a la part de sota de la illa de Manhattan. Ens hem dirigit cap al castell Clinton, monument nacional i lloc on es compren les entrades per la estàtua de la llibertat. Si no heu reservat amb una setmana d’ antel•lació us vendran les entrades per la illa de la llibertat on està l’ estàtua i per una illa del costat que es diu Ellis i que hi ha museus però no per pujar a la estàtua.
Així que hem agafat el ferri i cap a la illa, l’estàtua es enorme i les vistes de Nova York des d’aquella part del riu són molt boniques.
En acabar ferri i cap a l’altra illa on sol hi ha museus i el ferri ja et torna a Manhattan. D’allí hem anat al mig de la illa al costat oest, on es troben les nacions unides i on no es pot visitar per dintre fins a principis d’octubre, veurem si els podem visitar abans de marxar.
Després cap a la cinquena avinguda, amb totes les seves tendes i a veure la catedral de Sant Patrick’s, sant dels Irlandesos, on estaven oficiant una missa en anglès. La catedral està molt aconseguida i força decorat el seu interior.
De la catedral al MOMA i del museu a la estació Grand Central que és com diu el seu nom immensa i menys el sostre que estan dibuixades tres tonteries , s’ha de veure.
Un cop dinats cap a patejar els barris més coneguts. Hem començat per el Greenwich Village amb la seva plaça Washington i la universitat de Nova York. Després cap al poc conegut Noho( North Houston) i cap conegut Soho, pel de botigues i que s’anomena així perquè es troba per sota del carrer Houston (South Houston). Del Soho ala petita Itàlia plena de restaurants i de botiguetes i d’ allí a una ciutat dins de la ciutat, sí el Chinatown. El barri és ple de botigues de totes menes i maneres i per allí sol veus xinesos o turistes. Hem empalmat les botigues dels xinesos amb les de Brodway sentit nord i us asseguro que jo estic fins al cap de botigues, la Laia potser no.
Al final del dia altre cop hem acabat a Times Square que sembla que tingui un magnetisme que t’atrapi i sempre hagis d’acabar allí, veient els cartells de neó i el cor mecànic de Nova York. Ara a pensar que fem demà, però sembla que serà el dia del central Parc i del Metropolitan, si no hi vaig la visita a Nova York serà menys visita, és el que tenen els museus.
Consells del dia:
1. El ferri a l’ estàtua de la llibertat és de pagament, hi ha un ferri que va a Staten Island que és gratuït i pots veure l’estàtua de lluny i el pont de Brooklyn.
2. No agafis els mapes per passejar pels barris de Nova York, camina i deixa’t portar ja veuràs les diferències entre els barris.
3. Els autobusos a NY són difícils d’entendre, és més aconsellable agafar el metro que el bus.
4. Aprofita els dies per menjar en parades al carrer, aquí ho fa tothom, veus a executius amb corbata que fan cua als llocs de menjar ràpid,així és aquesta ciutat plena de contrastos

Dilluns 28 de Setembre de 2009. Montreal- New York

Avui podem dir allò de Good Night New York o en realitat ens valdria més dir Buenas noches Nueva York, perquè aquí tothom parla la llengua de Sud- Amèrica.
Però el dia no ha començat a la gran illa, el dia ha començat a la també multicultural Montreal. En una estació d’autobús que feia 1/10 part que la de Nova York.
Hem esmorzat a l’hotel i cap a l’estació, arribant-hi una hora abans de que sortís l’autobús sol hem pogut ser els que feia 20 de la cua, i el problema és que si l’autobús està ple vas amb el següent sigui l’hora que sigui que tu tens reservada.
A les 07:45 ha sortit l’autobús de la companyia GREYHOUND , que és aquella que porta un logotip d’un galgo al costats de l’autobús.
En una hora ens hem plantat a la frontera americana, i ha tocat baixar del vehicle i respondre algunes preguntes que et feien els oficials de frontera.
A nosaltres ens ha tocat una dona que fins que ha sabut de que treballàvem ens ha tractat com tracten els americans a la gent. Les pregunten eren del tipus :de que us coneixeu?, a que aneu a Americà? I ens han fet pagar 12 USA$ els dos, per l’extensió del nostre visat canadenc a EUA. Hem contestat un formulari on posava qüestions del tipus: Intenta atemptar als EUA, ha segrestat mai cap nen americà... i una sèrie de tonteries importants.
En acabar cap a l’autobús altre cop, un parell de parades i a Albany on l’autocar ha repostat i ha continuat viatge fins a Nova York.
De l’autobús ressenyar que la Laia no sabia com ficar-se ni que fer i que el Joel com a qualsevol transport públic ha dormit quasi set hores, una passada i això que l’autocar no era gaire còmode.
Hem arribat a les 16:00 i en un tres i no res, hem comprat els bitllets per una setmana i cap a l’hotel que es troba a l’Avinguda 99. 2 parades de metro de Central Parc amb l’ Express i una zona prou segura.
L’hotel es troba amb obres i amb les crítiques que teníem pensàvem que seria una porqueria, ja que estava tirat de preu, però quina s la nostra sorpresa al veure una habitació impecable. Llit net, cadira d’escriptori de l’ Ikea, taula d’escriptori antiga, una còmoda i un televisió de plasma impressionant.
El recepcionista parla espanyol i ens ha ensenyat el que hem de veure a la ciutat. I allí que hem anat, feia quatre gotes però la emoció era superior al temps. Hem vist Times Square ja fosc amb tota la lluminària que té. La zona cero i la part del districte financer, borsa inclosa.
Ara ja estem destrossats i hem tornat cap a l’hotel, això és molt gran i està ple de gent, els carrers són immensos i perdre't és impossible. La Laia ja sap com funcionen tots els transports públics i demà arrasarem amb la ciutat. Igual anem a esmorzar al barri de Harlem, ai si ens atraquen?, ja us contarem. Per cert aquí tampoc hi ha partit de la NBA, el dilluns que ve juguen contra New Jersey, quina ràbia noi!!!
Consells del dia:
1. Compra el bitllet de transport per 7 dies , independentment del temps que t’estiguis et surt a compte, nova York és molt gran.
2. Adreçat a la gent primer amb castellà, aquí el parla quasi tothom.
3. A la frontera hauràs de pagar visat, però la terrestre és molt menys exigent que l’aèria, pots portar menjar i medicaments des de Canadà a USA sense problemes.
4. Els bitllets electrònics de la companyia d’autobús GREYHOUND no cal canviar-los per bitllets corrents, són iguals de vàlids. Al començament del viatge el conductor és quedarà els bitllets siguin un o dos si hi ha transbord.

Diumenge 27 de Setembre de 2009. Saint Mathieu du parc - Montreal

Finalment ja som on van començar. Aquí ens va deixar l’avió i hi hem passat a prop alguna altra vegada i avui hem pogut gaudir finalment de la cosmopolita Montreal.
Però el dia no ha començat quan hem arribat a la ciutat, ho ha fet quan estàvem esmorzant juntament amb una parella francesa, els mateixos amb els que des d’ahir a la nit ens vam barallar per un lavabo compartit que estava just enfront de la nostra habitació.
Els dos són de Paris i fa dos dies van tenir un accident de trànsit que va acabar amb no res, conduïa la noia....si ja se que nosaltres a Escòcia també però a aquests se’ls va emportar un camió i us assegurem que els camions d’aquí són enormes.
En acabar la gran conversa amb els francesos , ens hem dirigit a la localitat de Bertherville, on va viure des de molt petit Gilles Villeneuve,
pilot de Ferrari que va morir al gran premi de Bèlgica del ’82. Allí han fet un museu pel seu fill pròdig i pel fill d’aquest el campió mundial de F1 Jaques Villeneuve. El museu és una passada. És petit però està molt ben explicat. Disposant d’un film de la vida del campió de Ferrari.
La Laia no l’ha disfrutat gaire però jo m’hi hagués quedat tot el dia.
Del museu a l’hotel Celebrities on ara ens trobem, hem arribat abans de les 14 hores així que no hem pogut entrar a l’habitació, hem deixat els nostres equipatges i cap a tornar el vehicle. El cotxe era un Ford focus amb pell als seients, calefacció al cul, llantes de competició i canvi seqüencial a part d’automàtic, una birgueria però que ve tornar-lo tot d’una peça i d’una vegada.
Ara ja érem turistes sense cotxe i la veritat és que tornava a ploure( tornava vull dir per segon dia i aquest cop de forma testimonial) però nosaltres a caminar per la ciutat.
Hem anat informació on ens han marcat la ruta del dia i ens han donat un llibret amb descomptes per Montreal i voltants. Amb el descompte hem comprat el bitllet turístic per un dia i a rodar. Hem vist la ciutat vella i el port vell, la zona olímpica i la muntanya de Montreal on tal i com estava el dia sobraven les fotografies.
Hem tornat a l’hotel rebentats i ens hem registrat. L’hotel és el mateix que tindrem el divendres que ve i el cert és que és una cucada. Està al downtown, es baratíssim i tenim dos habitacions, una suite que en diuen, que està de por. I el més important que es troba al costat de l’estació d’autobusos d’ on demà marxarem cap a New York, sense més informació que la que ens ha donat la Cristina. Així que ja us explicarem si ens deixen entrar al país, si ens tornen a comissar els entrepans i si arribem a l’hotel que estarem, que segons tothom a Nova York els hotels són un desastre. Ja us contarem però demà poques fotos i molt però que molt autocar.
Consells del dia:
1. Les cartes de transports d’un dia surten a compte si no estàs més de tres dies a Montreal; sinó n’hi ha una especial de tres dies.
2. L’autobús 515 volta per tot el dowtown i el port vell es una bona manera de veure Montreal.
3. No apuris la benzina i confiïs amb el que et marca el GPS, avui quasi ens quedem tirats fent cas a l’aparellet.
4. Si teniu amics francesos digueu-los-hi que comprin un GPS els d’avui tampoc el portaven, quin desastre.

Dissabte 26 de Setembre de 2009. Chicoutimi - Sant Felicien – Saint Mathieu du parc

Dia maratonià el d’avui. Ens hem llevat aviat i hem anat a esmorzar a la casa central del B&B. Allí hi havia una parella d’ Estrasburg amb els que hem esmorzat. La conversa ha versat sobre les nostres vacances. El noi ,que es qui condueix, m’ha dit que va sense GPS, però com es pot anar pel món així? Increïble. Ells anaven de la casa fins al mateix lloc que nosaltres, el zoo salvatge de Sant Felicien. Hem arribat nosaltres abans, amb GPS és més fàcil.
El zoo es prou econòmic si valores que amb l’entrada veus els animals en circuits pedestres. Agafes una espècie de trenet amb reixes obertes que et permet fer fotos als animals que hi hagin i dos pel•lícules de cinema. Una és un espècie de peli d’ IMAX que avui anava de la tribu dels innuits i de l’animal amb qui més contacte tenen que és el Caribú. L’altra peli és una pel•lícula sensorial on en 15 minuts t’ensenyen les quatre estacions al zoològic, sol té música sense llenguatge però l’acompanya neu, fred, sol i qualsevol efecte que tingui a veure amb les estacions, està bé veure-la abans i després de visitar el zoo.
Al zoo hem vist els principals animals de l’Amèrica del nord. Destacava l’os polar i el tigre, però veies des de marmotes a bisons, passant per cérvols, foques, serps, ocells, micos i tot el que us pugueu imaginar que no sigui típicament africà.
Al finalitzar el zoo, estàvem a 400 km. d’ on dormim avui i ja n’ havíem fet 150 per anar-hi. La següent ruta era anar al poble fantasma de Val Jalabert que es troba a Chambord. Allí a principis del S. XX va haver-hi una gran indústria de paper, a la vora d’una cascada més alta que les del Niàgara que aquí són la referència per comparar. La fabrica durar 20 anys i al seu voltant va néixer el poble que visites durant unes dos hores. El poble comptava amb un magatzem, una escola, la fàbrica, una església i les cases dels treballadors, que en aquells dies cobraven 24$ setmanals i en pagaven 7 per la casa. Així que el cobraven ells es quasi el que avui es paga en un dia per visitar-lo. Al lloc pots fer caminades i menjar, està ben muntat i és entretingut d’anar-hi. Al lloc hi havia màquines de cosir SINGER com les de la padrina i alguna cosa més que estava a Puigvert abans del mega dissabte que va fer la padrina.
Del poble cap al B&B que es troba al costat de Trois Rivieres, en un poble petit i que està molt bé. Del poble de Val Jalabert al B&B hem conduït tres hores per unes carreteres limitades a velocitats ridícules i que sol respectem nosaltres. Ah per cert , tot Canadà està en obres a les carreteres, quin desastre!!!.
Demà hem de tornar el cotxe i ja veure’m si podem veure una mica de Montreal.
Consells del dia:
1. Visita el zoo de Sant Felicien, del millor del viatge.
2. Les línies continues a Canadà no funcionen com aquí, hi ha continues en lloc que són entrades i sortides i la gent les trepitja tranquil•lament.
3. Vigila a les carreteres canadenques, ningú respecta la velocitat però ja hem vist un parell de controls de trànsit amb radars.
4. Val la pena triar allotjaments separats de vies i poblacions principals, són més econòmics i en un no res hi arribes.

Divendres 25 de Setembre de 2009. Baie Sainte Catherine- Chicoutimi

Avui era el dia esperat de les balenes i ens hem llevat a les 08:00 del matí. La veritat es que ens esperàvem un bon esmorzar ja que en totes les crítiques del llibre de visites que havíem llegit, inclús de gent de la nostra terra s’alabava aquest plat. Però la veritat és que ha superat les nostres expectatives. L’esmorzar ha estat copiós i la majoria de coses estaven elaborades per les propietàries.
En acabar la Chantal ens ha trucat a la zona costera per preguntar el temps que faria i ens ha confirmat que seria solejat tot i que en cap moment passaríem de 10 graus. Així doncs hem triat l’opció del vaixell i la companyia AML que és la que dona part del que recapta a la recerca i investigació marina. El creuer ha sortit a les 10.00 i nosaltres l’hem agafat al costat de Sainte Catherine, ja que també s’agafa al costat de Tadoussac. El creuer fa 1 hora pel riu Saint Lawrence fins que en una zona que per les dimensions es podria dir que et trobes al mar, fa la recerca de balenes. Avui la única espècies que ens ha esquivat ha estat la orca i la balena blava. Hem vist totes les altres classes de balenes. Algunes de lluny i d’altres de prop. Tot i que sol veus el moment en que surten a respirar i la veritat cap ha tret tota la cua en cap moment.
En acabar el creuer de tres hores ens hem dirigit fins a Chicoutimi , lloc on estem avui, previ pas per les localitats de Sainte Rose de Nord i de Saint Fulgence. Ambdós són nuclis de població molt petits que donen a l’estret del Sanguenay. La carretera és una meravella per si sola. Arbres multicolors fruit de la tardor, un riu pedregós i uns penya-segats que en algunes zones el delimiten. Les guies turístiques reflecteixen la bellesa de la carretera però manifesten que es troba en molt mal estat, el cert és que ara per ara l’estant arreglant i en la seva gran majoria es troba bé.
Ara hem arribat a la localitat de Chicoutimi on ens han cedit tot un pis per nosaltres. Tenim cuina, bany i dos habitacions a més d’una terrassa que a aquestes hores no aprofitarem. Hem visitat la ciutat i es petitoneta amb una església enorme com totes les d’aquí i un centre de vila força comercial.. La casa es toba davant del fiord. La ciutat es troba a la Rivera del Sanguenay i demà d’hora partirem cap al parc zoològic de Saint Felicien, destí que tenim força lluny i que tothom ens ha recomanat incloent-hi un home que ahir vam trobar al ferri, que viu al costat de Tolosa i té com a mínim casa a l’Estartit i al Canadà.
Avui per cert hem tornat a agafar el ferri, ja hi tenim la mà trencada. Demà farem uns 500 kilòmetres que a part de fer-nos tornar a omplir el dipòsit del vehicle, ens tornaran a costar força estona. Ja us ho explicarem.
Consells del dia:
1. Si esteu a la part de la Rivera i heu d’omplir el dipòsit Tadoussac és més barat que Sainte Catherine, i la zona de Sanguenay encara més.
2. Hi ha poques benzineres a la zona de Sanguenay.
3. Per veure balenes la zodíac és més emocionant però en dies de fred com avui la gent acaba glaçada i amb el vaixell es veuen igual de bé.
4. La carretera del fiord de Sanguenay pel nord es troba en bon estat, no l’eviteu pel que us comentin ja que és una meravella.

Dijous 23 de Setembre de 2009. Quebec – Baie Sainte Catherine

Avui al matí feia sol, ja anava bé, pel planing que teníem. Hem fet un bon esmorzar i després hem agafat les maletes i hem anat a les cascades de Montmorency. Per no haver de pagar el parquing, pots aparcar a 1 km d’elles, al costa de l’església. Després, en les cancades pots pujar amb un tele-ou o a peu per unes escales de fusta, i com no, nosaltres hem pujat a peu. Les vistes són espectaculars, sobretot des de sota les cascades.
A continuació hem anat a veure la Basílica de Santa Anne a Beaupré, és molt gran i ens ha agradat molt. Al seu interior té diferents capelles i al sostre de la mateixa es troba tot decorat.
A pocs km d’aquí hi ha unes altres cascades, que són les del canyó de Sainte Anne, però aquestes si que et fan pagar per entrar. Aquestes les comences a veure des de a dalt i passes per tres ponts penjant per sobre, i vas baixant. Després has de tornar a pujar el que has baixat (148 escales més un tros de pujada)!!! Avui ja estàvem cansats després de pujar i baixar tantes escales.Direcció al B&B hem parat a Baie Saint Paul, un poble que estar ple de botigues d’artistes. I més al nord hem parat en un poble de la costa, a Saint Simeon , on des del seu port hem pogut observar unes tres belugues, aquelles balenes més petites totes blanques, des de molt lluny.
Al arribar al B&B, la dona ens ha acollit molt bé, i ens ha explicat el que podíem veure i fer. Així doncs, hem anat al “punt negre”, on es poden veure balenes. Però nosaltres no hem tingut molta sort, ja que només hem vist belugues que es trobaven bastant lluny.
A continuació ens hem dirigit a Tadoussac, cuna mundial de les balenes. Per arribar-hi hem hagut d’agafar un ferri, que uneix els dos pobles, ja que no hi ha carretes possibles per travessar-hi.
A Tadoussac hem visitat les dunes i un altre punt de mira de les balenes. Com ja era fosc no hem vist cap balena i hem retornat al B&B, previ pas altre cop pel ferri. El poble de Tadoussac és imminentment turístic si hi aneu el restaurant Boheme es dels que millor està relació qualitat- preu. Demà haurem de triar en quin vaixell veure les balenes. Suposem que anirem amb el vaixell gran donat que les zodíacs són un viatge que en aquesta època degut al fred sol dura dos hores. Demà farà sol tot el dia però farà 10 graus de temperatura màxima. La noia de la casa on ens estem avui, que és un encant i es diu Xantal, després de la soberbia explicació de tot el que podem fer per la zona ens ha explicat que mirarà quin temps farà demà mateix al matí perquè la tria sigui més acurada. Ara toca descansar.
Consells del dia:
1. A partir de les 18.00 hores podeu accedir als punts de guaita de balenes de manera gratuïta igual que als pàrkings.
2. Conforme més al Nord pugis disminueix el número de benzineres, valora-ho a l’hora de posar benzina.
3. Els B&B no et guiïs per les estrelles que tenen, poden ser igual o més encantadors els de categoria inferior. Guia’t per d’impressió dels propietaris quan reservis..
4. Segueix les indicacions de la gent del país, normalment et porten a bon port.

Dimecres 22 de Setembre de 2009. Quebec - Ile d’Orleans

Dia plenament marcat per la pluja i ja era hora de retrobar-nos amb el temps de Canadà. Ja veurem si tornem a veure el sol durant el viatge.
Hem tingut un esmorza de por, començant amb una macedònia amb iogurt i un crepe farcit de pera i banyat amb xarop d’auró i mores.
Seguidament hem agafat el cotxe i hem anat direcció l’Ile d’Orleans. És una illa dedicada a la agricultura i al centre està plena de camps de conreu. Hem visitat les esglésies de la zones, la més antiga té només uns 150 anys. A la punta sud de l’illa hi ha un mirador fet de fusta que té d’alçada d’uns dos pisos. Però com avui no feia molt bon dia no hem pogut contemplar plenament el paisatge.
Durant el camí hem vist que a diferent punts de l’illa realitzaven excursions pels camps amb tractors i activitats de recollir pomes!! El Joel ja ho feia tot això a Puigverd,je,je!
Després hem retornat al B&B i hem deixat al cotxe per dirigir-nos a peu al centre de Quebec. Avui era dia de museus, ja que el temps era plujós. Hem començat per Museu de les civilitzacions, on hem estat unes dos hores llargues. A dintre hi feien varies exposicions que van canviant. Avui i havien unes d’Egipte molt interessants, també hi ha via una d’extraterrestres i una altre de la gent de Quebec.
Després de dinar, Hem passejat pel barri Vell de Quebec, per uns carrerons encantadors, amb un toc d’estil bohemi. Hem visitat l’església de Notre- Dame, i a continuació hem pujat a dalt, on es troba la muralla i hem passejat pel seu interior fins la Catedral de Notre- Dame, on també l’hem visitada. Al mateix costat es troba el museu Franco-Americà, on hem visitat les seves exposicions dedicades a temes religiosos i d’història Canadenca.
Al sortir del Museu Plovia a bots i barrals, i tot i anar equipats amb capelina i paraigües, ens hem mullat els pantalons. Per això hem decidit esperar un autobús mitja hora per tornar el B&B. Però quan ha arribat l’autobús, ha parat de ploure, i hem decidit tornar caminant.
Un dia passat per aigua !! Però la ciutat de Quebec és igualment encantadora.
Consells del dia:
1. Porta sempre el paraigües a sobre, no saps mai quan el necessitares.
2. Una bona opció per un dia de pluja és visitar museus, pot resultar molt enriquidor.
3. La millor opció per visitar una ciutat és anar a peu i caminar, i així poder descobrir els seus carrerons.
4. Les parades d’autobús van molt bé per resguardar-te de la pluja, encara que no acabis agafant cap autobús.

Dimarts 21 de Setembre de 2009. Saint Leon Le grand – Trois Rivieres- Quebec

Avui escrivim des d’una de les Gites del Quebec. Ens trobem a 30 minuts caminant del centre de la ciutat vella i del port vell del Quebec. El port vell segons ens han dit és el lloc on va néixer el Quebec.
El dia l’hem començat amb el millor esmorzar que hem fet fins ara. L’home de la casa on estem que es un bon afeccionat a les bicicletes ens ha explicat que la seva casa rural es troba immersa dins d’una ruta de bicicletes i que ell vol potenciar el seu producte. L’esmorzar ha tingut entre moltes altres coses un goffre amb xarop de arce i un dolç típic de la zona.
En acabar l’esmorzar hem vist que estava plovent i ens han dit que les previsions són força dolentes per tota la setmana, si ho unim al temps que diuen que farà a Nova York, anem arreglats!.
La primera parada del dia ha estat el poble de Trois Rivieres on ens havien dit que s’havia de visitar la catedral de la població, un museu i l’antiga presó. Les dues darreres coses es troben juntes i la catedral es troba just al costat així que hem aparcat al costat del centre , sense pagar i cap a les visites. La catedral sol l’hem vist des de fora ja que era tancada , i hem entrat al museu. L’entrada al museu i l’antiga presó pot ser conjunta però els Tours a la presó solament els fan amb francès. Així que la noia ens ha dit que ens apuntava al Tour de les 11.30 en francès, té collons sinó el fan amb cap altra llengua. Uns anglesos que venien darrera nostra no han fet el tour perquè sol el feien en francès i no l’entenien.
El museu que hem visitat primer, tenia unes quantes exhibicions entre la que destacava una esportiva i una de caire policial amb investigacions, escenaris de crims i un vehicle policial antic. El cert es que hem xalat força. En acabar, hem fet el tour que ens l’ha fet un paio que semblava un motorista assassí, ideal per visitar una presó , en un francès tancat de collons ens ha explicat com funcionava la presó els 150 anys que va funcionar, intercalant vídeos i explicacions al que veiem. Fins i tot et porten a un forat de càstig on et tanquen la llum, no devia ser gaire bonic a l’època estar allí. De Trois Rivieres cap a Quebec són unes dues hores, així que ens hi hem plantat després de dinar. La casa és molt acollidora i la dona un encant.
A tot això quasi no havia plogut, així que hem deixat les maletes i hem anat caminant al port vell, hem visitat el mercat del port vell. D’ allí cap a la zona del vell Quebec que es troba dins de les muralles. Quebec és l’única ciutat emmurallada de nord Amèrica i d’això n’estan molt els seus habitants. Al lloc hi ha les vistes de l’altre costat del riu anomenat Lewis. A dalt hi ha l’hotel del Parlament, car de per si. Hem recorregut els estrets i pintorescs carrers de dins de la muralla i hem apreciat l’ església de Notre Dame, la muralla, la terrassa del port i el Parlament. Ens hem aturat a l’ informació que es troba al carrer Santa Annes i una dona que es trobava al lloc ens ha muntat el viatge per demà i els dies següents, us jurem que si estigués a casa nostra li fem muntar els nostres viatges!!! Una passada de senyora, atenta on les hi hagi.
D’ allí ja hem tornat a casa sense ni una gota d’aigua i la veritat és que hem tingut sort. Ara sol falta rematar demà la ciutat i passat demà els voltants, ja veure’m perquè seguim rebentats.
La notícia bona del dia es arribar a l’allotjament i veure que el Barça segueix destrossant el seus adversaris, 1-4 avui al Racing , impressionant aquest equip.
Consells del dia:
1. L’oficina d’informació a qualsevol lloc del viatge és bàsica, hagis preparat o no el viatge.
2. Has de provar de menjar les coses típiques de la zona, perquès i no ho fas allí ja no ho faràs.
3. Quebec és una altra bona ciutat per caminar, aparca el vehicle i gaudeix-la. Hi ha un funicular que uneix el port i el vell Quebec si vols.
4. Intenta planificar el dia segons les previsions meteorològiques de la nit d’abans, això et pot salvar el teu dia.

Dilluns 21 de Setembre de 2009. Sainte Agathe des Monts – Val David- Saint Leon Le grand

Avui hem esmorzat a les 09.00 del matí, juntament amb el nostre llogater, que s’ha menjat una truita mentre nosaltres esmorzàvem unes torrades franceses, Café sol , suc de taronja i la ja clàssica macedònia de cada matí.
Durant la conversa hem parlat com cada dia d’ on vivim, i avui la recessió econòmica d’Europa ha abraçat gran part de l’esmorzar fins que la Laia ha dit que era ja hora de marxar. L’home de la casa ens ha dit que del poble on estàvem sortia un vaixell que feia una volta pel llac i allí que estàvem , però el preu abusiu i un autocar ple de japonesos ens han frenat a agafar el vaixell.
Per tant ens hem dirigit cap un altre poble, aquest de nom força re nombrat per la zona de les Laurentides, ja que hi ha un parc per nens dedicat a Papa Noel, i el poble es Val David. El poble en si es poca cosa però la veritat és que és una cucada, es veu que en època estival els artistes de la zona donen vida al poble però ara l’activitat està ben parada. La dona d’informació ens ha dit que al lloc podíem triar entre dues activitats un altre parc natural i una activitat que li deien total i que pensàvem que no seria gran cosa. Les poques forces a les cames que ens queden i les ganes de la Laia de fer Caiac han fet que la segona opció guanyes la tria.
Així que hem anat cap a una tenda que realitzava aquesta activitat. L’home era el típic aventurer de mitjana edat vingut a menys que ha posat un negoci per retirar-se. Nosaltres es veu que érem els clients que feien 10 del dia quan normalment només en té un parell. Ens ha explicat com anava l’aventura i allí ja he vist que no seria poca cosa. 8 km. en canoa o caiac i 5 km. en bicicleta. Ell et portava fins un riu de poca profunditat i feies un recorregut fins un llac, allí t’esperava i et donava unes bicis amb les que tornaves al poble. La broma ens sortia per 60$ els dos, però l’aventura bé s’ho valia.
Així que caiacs, un bidó per que no és mullés la motxilla on portem el de valor, el riu i cap allà que anem!!!. El riu al principi era recte però ha començat a fer meandres i no s’acabava mai. Al principi fèiem fotos però entre les grans pedres que hi havia al riu, la durada de la remada(2 hores i mitja) i la calor que feia(25 graus) hem acabat destrossats.
En arribar al llac ens han donat la bicicleta, hem dinat i hem agafat el camí de tornada però a l’inversa, que anem sobrats. A mig camí però ja hem tornat,arribant a fer 15 km. en bicicleta.
De les bicicletes dir que semblava la de la meva padrina però amb canvi de marxes, unes rodetes que feien pena però eren còmodes.
En acabar l’excursió ja era tard i hem anat al poble de Saint Jerome, allí hem vist l’església i el museu per fora ja que eren tancats. Hem pagat per un aparcament de dues hores 1 $ i sol hem aprofitat 25 minuts. Els parquímetres d’aquí són diferents als de casa, aquí són dues màquines que controlen cada 2 places d’aparcament. Tu poses diners a la teva i la màquina va descomptant minuts de l’hora que l’has ficat i
l’ import posat.
Ara ja tocava anar fins a la casa següent 200 km. més i ja en portem 1700 en una setmaneta, menys mal que no tenim límit de kilòmetres en aquest cotxe.
La casa es troba al mig de la natura i ens han donat l’habitació més retro que tenen, sembla que Canadà no té història però l’habitació sí. A la casa celebren l’aniversari de la filla i nosaltres estem a punt per relaxar-nos després d’aquest dia infernal. Després de Canadà necessitem unes vacances!!!, Bona nit.
Consells del dia:
1.Assegurat abans de fer una activitat esportiva si portés tot el que cal per fer-la i si tu pots dur-la a terme.
2. Quan viatgis no reservis vehicles amb límit de kilometratge ja que a la fi poden resultat més cars que els altres.
3. Assegurat de posar al parquímetre l’ import correcte i no malbaratar recursos en l’aparcament.
4. Descansa per la nit tot el que pugui quan estiguis de vacances, els dies poden ser durs com avui.

Diumenge 20 de Setembre de 2009. Ottawa – Sainte Agathe des Monts

Un altre dia arriba a la seva fi, i com de costum hem fet una mica de tot. El dia s’ha despertat amb l’acomiadament de les dues germanes d’Ottawa , prèvia reflexió sobre la regió a on ens dirigim, El Quebec, l’única de les nous regions canadenques que utilitza únicament com a llengua vehicular el francès, i aquell lloc que coneixem des de petits per una cosa que ara està força de moda al nostre país, el referèndum d’autodeterminació. Les dues germanes defensaven que la diferenciació del Quebec és injustificada , que els anglesos van guanyar la guerra i que la llengua imposada hauria de ser la que es parlés, com a mínim les dos; però a les escoles d’aquí solament s’ensenya el francès. Als del PP els hi agafaria alguna cosa!!!.
Hem sortit d’Ottawa i ens hem apropat a la localitat de Montebello, on es troba el Parc Omega. El parc és una gran extensió de terreny on veus animals en el seu habitat natural, inclús algun en el nostre ja que busquen els menjars dels turistes.
Hi ha un recorregut de 10 km. amb el cotxe, que fas seguint d’altres vehicles; tu pots parar allà on vols i fer les fotografies que vulguis i els animals(en la seva majoria cérvols, nyus i porcs senglars que venen cap al vehicle) s’apropen al vehicle per demanar el seu peatge en forma de menjar. Estan tant acostumats que fins i tot es posen a una distancia equidistant de cada costat del vehicle.
Durant el recorregut hem vist ossos, llops de diferents classe entre la que destacava la de l’àrtic, bisons i uns cérvols amb unes cornamentes que farien les delícies de qualsevol amant de l’esport cinegètic.
Al mateix zoològic, al que entrés per uns 15 Cad$ per cap, també tens tres recorreguts per fer a peu, per potenciar l’esport nacional d’aquesta època,el trekking. Sense menysprear al golf, ja hem contat tant camps de golf que mon pare és faria mal per elegir, en un mateix poble pot haver-hi fins a tres camps de golf diferents, inclús avui n’ hem vist dos que estaven a banda i banda de la mateixa carretera i sempre estan a petar, juguen a totes hores, sempre ens preguntem quan treballen.
Del zoo ens hem dirigit al centre d’Esquí Mont-Tremblant , un lloc que no pensàvem que ens agradaria tant com ho ha fet. El cert és que el fet de ser diumenge ha ajudat perquè el lloc estava a rebentar!, es a dir ple de vida. Els canadencs que pel que hem vist saben fer les coses “a lo gran”, han trencat l’estacionalitat de la zona creant tot un seguit d’activitats a l’aire lliure. Per aparcar ja has de pagar i a partir de l’ immens pàrking ja pots dirigir-te al centre que té dos nivells bàsics diferenciats. Del nivell inferior al nivell superior pots pujar amb un telefèric descobert que es gratuït. El segon nivell, seria la petita ciutat de l’esquí, i d’ allí surten més telecadires per pujar fins al pic de la muntanya. Aquest recorregut també el pots fer a peu que es el que hem fet nosaltres i resulta esgotador, i això que ens hem quedat a 200 metres de la cima de la muntanya.
A la part de dalt de l’estació els nens podien baixar amb karts, fer escalada en un rocòdrom per a nens o saltar en llits elàstics. Els lloc estava ple de botigues de peces tècniques d’esports i hi havia un gran nombre de hotels i restaurants, era com una ciutat en petit i la veritat és que feia goig.
En acabar la segona passejada de la tarda hem baixat fins al pàrking i hem tornat a agafar el telefèric per acomiadar-nos del lloc amb una segona ràpida baixada entre les botigues. Desprès cap a Sainte Agathe des Monts , la nostra base d’avui al costat d’un llac, com no podia ser d’altra manera i al cor de la regió de les Laurentides. En arribar ens ha obert dues nenes que sol saben parlar francès, ens han ensenyat l’habitació que es la més fluixeta fins al moment, tot i que li han intentat donar un toc modern, movent el llit i penjant quadres de la immortal Venècia. Els pares, ens han dit les nenes, arriben més tard i ells ja ens explicaran com funciona la casa, així que ja sabeu a esperar fins que arribin els pares i ens diguin si ens podem connectar a la Red i publicar el missatge o no, ja ho veureu. Ara a totes les matrícules ja posa allò de “Quebec, je me souviens”,com a la nostra ; NOUS SOMMES A LA RÉGION QUÉBÉCOISE !!! i la veritat és que aquesta regió haurà de pedalar per tractar d’agradar-nos tant com la seva germana ONTARIO.
Consells del dia:
1. Quan visitis zoològics en els que pots circular amb el cotxe pensa dues coses, si no tens menjar per donar-los difícilment et vindran els animals i vigila les finestres del vehicle quedaran tots bavades i plenes de mocs.
2. La benzina, pel que portem vist fins ara, a la zona del Quebec és força més cara que a la zona d’Ontàrio . Omple el dipòsit abans d’arribar-hi.
3. A la zona francòfona intenta entrar amb alguna frase francesa per a que ells vegin la teva bona voluntat, sinó són quasi tant esquerps com els francesos amb el tema de la pronuncia. “ ah! Boulangerie”.
4. Al Canadà algun dels supermercats es troben oberts diumenges. Aprofita-ho si necessites comprar.

Dissabte 19 de Setembre de 2009 . Ottawa

Avui ha estat el segon dia que hem passat integrament en una ciutat. Hem recorregut tota Ottawa que com diria la senyora que ens allotja és una “walking city”( ciutat per a caminar).
L’esmorzar ha estat força animat com ja estem acostumats i avui l’hem passat amb la propietària de la casa on estem i la seva germana que la visita i que és de Toronto.
L’esmorzar ha transcorregut entre les diferències entre aquest gran país i la vella Europa. Les dues germanes tenen la idea que aquí les idees són en gran format i a Europa en petit format, així que elles han pensat que vindran a Europa i agafaran una idea per vendre aquí. Tot això ha sortit d’un rentaplats que hi ha a la cuina i que es marca MIELE, com el dels meus papes creiem.
Després d’esmorzar cap a la ciutat de cap, hem agafat el cotxe i hem anat a un pàrking on sabíem que era més econòmic que el d’ahir i ens hem trobat amb la sorpresa que com que era festiu era encara més assequible, 5 $ concretament tot el dia. La màquina a més tenia una opció en l’ idioma del país veí així que l’hem entès. El pàrking es trobava a la cruïlla dels carrers St. Patricks amb Dalhousie.
Avui era dia de museus i n’ hem visitat 2.
1)museu de les civilitzacions: És un museu enorme i ja cal que us l’agafeu amb calma, 4 plantes per veure des dels joguets dels canadencs, a la seva història, passant pels personatges històrics dels llocs, un museu de segells i varies exposicions. En total un matí ocupat, amb les bosses a l’esquena fins que ens hem adonat que es podien guardar al guarda-roba.
2) Museu de la guerra: Un tal Fringi al•lucinaria. És el paradigma de la guerra en el seu estat més pur. És un museu molt nou on hi ha tot una sèrie de maquinaria de guerra impressionant. Des de Panzers de la segona guerra mundial a bateries antiaèries de totes les guerres. El museu es centra en la guerra del Canadà i les dues grans guerres mundials i té una mà d’accessoris de totes ells, fusells, pistoles i inclús un caza canadenc.
Després dels museus que es troben força estona l’un del altre a peu, hem anat cap al Parlament, que ahir havíem fotografiat i avui hem visitat. És gratuït i tens l’opció de fer un tour o de visitar-lo pel teu compte que és el que hem fet, podent veure la segona planta i la torre de la pau que es troba sota del rellotge. Les vistes corresponen a uns 25 pisos d’alçada, uns 100 metres.
Cosa a part és la entrada al Parlament, et controlen més que en un aeroport i com no podia ser d’altra manera ens han trobat la navalla multi ús que portem i que ens han confiscat temporalment fins que sortíssim de l’edifici. Al Parlament una gran bandera Espanyola es trobava al costat de la del Canadà, es veu que la setmana passada algun vividor va fer un viatge aquí.
En acabar cap a la catedral de Notre Dame on feien missa i d’ allí cap a les altres, ja amb cotxe per veure les cascades del Parc Rideau que són molt altes tot i que el lloc el tenen força oblidat.
Ja ha passat un altre dia i seguim estant morts, ara toca reposar i visionar les fotos del dia, demà anirem a un parc semblant al que van anar l’Edu la Silvia i el David aquest Estiu, un munt d’animals i tu que dones coltes amb el cotxe i a peu, ja os contarem, si no demà el dia que tornem a tenir aquest ja preuat bé que és la connexió a aquesta xarxa social ineludible a la vida. Luz i Luichi poseu-vos-la ja !!!! ah, i per últim però més important, MOLTES FELICITATS ROBERT; amb una mica de retard però amb carinyo, un besito de la Laia i del Joel!!!.
Consells del dia:
1.Si veniu a Ottawa i voleu aparcar el cotxe penseu que aparcar el vehicle el cap de setmana és més barat que entre setmana, penseu que a partir de les 18 no s’ha de pagar i que a partir de les 16 es paga la meitat que per tot el dia.
2.Utilitzeu els guarda-roba quan aneu als museus, carregar amb tota la roba i la bossa tanta estona mata al més pintat i és gratuït.
3.Si visiteu el Parlament d’Ottawa preneu-vos-ho com si passéssiu un control en un avió, la seguretat al lloc és exhaustiva. Els comisos de coses són temporals i us faran encendre tots els aparells electrònics.
4.Ottawa és una ciutat per passejar, de punta a punta del centre no hi ha gaire distància i a més la gran quantitat de zones verdes que hi ha et fan més agradables si cap el passeig.

Divendres 18 de setembre de 2009. Wilno-Ottawa

Finalment ja estem a la capital del país , han estat unes dues hores de cotxe i una mica d’ incertesa al arribar les que ens han portat al B&B que dormirem avui.
El dia ha començat com cada matí. Esmorzar a les 08.30 hores i gran conversa amb els propietaris de la casa on dormíem a Port Sydeny. Hem començat parlant de viatges i hem acabat parlant dels misteris que envolten les construccions de les piràmides per tot el món, converses normals, no?, ara bé quan el Luichi diu que m’enrotllo escrivint, però que hi farem.
En acabat les efusives salutacions canadenques, amb abraçades incloses i aquí sembla que quasi amb llàgrimes, i cap a buscar unes coves que hi ha entre la població de Eganville i Douglas, que ens han recomanat els nostres amfitrions. En arribar a Enganville hem anat cap a informació turística com a cada poble i hem trobat un home gran al costat. Ens ha explicat que informació turística estava tancada i que el poble no tenia gaire que visitar, fent país el paio , i per tant hem continuat cap a les coves. Les coves es deien Bonnechere Caves i les va trobar el 1950 un tal Tom, i ràpidament les va explotar. Les coves són excavades per l’aigua del riu del mateix nom i s’han trobat multituds de fòssils dins d’elles. En acabar hem anat al poble fantasma de Balaclava, on sol hem vist un parell de graners abandonats, no val la pena anar-hi i ja hem anat a buscar el b&b. El d’avui es trobava Ottawa i hem arribat fins a l’adreça però cap senyal d’allotjament, pel que hem preguntat als veïns de la zona i cap sabia que hi havia un B&B al lloc. Finalment hem trucat a la dona i aquesta ha sortit d’una casa del costat sense estranyar-li que cap veí conegui l’ ubicació de l’allotjament . tenim tot el pis de dalt per nosaltres, habitació, bany i una zona de esbarjo amb sofà i ordinador. El lloc està bé i es troba a 7 km del centre de la ciutat. Per tant i prèvia recomanació de la nostra llogatera hem anat a Ottawa amb cotxe. Per aparcar els pàrkings funcionen per fraccions de mitja hora, per tot un dia o fent preu a partir de les 4 i fins les 11 del matí. En arribar hem anat a pagar el pàrking cobert que hem trobat després que un negre ens oferís un tiquet d’aparcament “negre” valgui la redundància que era vàlid fins demà. No ens hem fiat del paio i hem marxat a l’altre aparcament on a l’hora de pagar hem vist que sol acceptaven monedes. Busca que buscaràs algú que ens donés canvi fins que una dona ens ha regalat el seu tiquet d’aparcament valorat en 7 dollars que acaba de treure perquè s’havia equivocat, així que l’hem agafat i cap a veure el centre d’Ottawa. És una ciutat barreja d’art Deco i de moderns edificis, on pràcticament tot resta a la part del centre a excepció d’alguns museus que demà esperem visitar.
Avui hem vist el Parlament amb els seu Big ben imitació al de Londres, El banc de Canadà, La cort Suprema, La Catedral de Notre Dame i les principals atraccions del centre. Demà serà un altre dia i ara estem rebentats, així que fins demà que encara tindrem wi-fi.
Per cert que tot i estar a la capital de la nació, aquí la natura està present per tot arreu, sinó mireu quin talp hem trobat just al costat del Parlament, igualet que a casa nostra!!!.
Consells del dia:
1.Si les ciutats no són massa grans el cotxe pot substituir el transport públic, hi ha molts aparcaments i el preu s’ajusta força a un preu no abusiu. Tot el dia pot sortir per 13 $ màxim.
2.Si aneu a qualsevol ciutat gran , informació turística es troba al centre de la ciutat, no us torneu bojos buscant-la com nosaltres avui. A Ottawa està al davant del parlament retolada amb un cercle taronja.
3.Porteu sempre apuntats els telèfons de les cases on aneu i traieu per Internet mapes dels carrers del costat, us pot salvar la vida.
4.Tin monedes a mà sempre en tot viatge, hi ha llocs on sol acceptaran monedes i no tenir-ne es un veritable problema.

Dijous 17 de Setembre de 2009.Port Sydney- Algonquin Park -Wilno.

A hores d’ara seguim incomunicats al bell mig del paradisíac cor del Canadà de l’est. Avui dormim en una casa on tornem a ser els únics hostes i seguim sense Internet i pràcticament sense televisió. El dia d’avui ha estat sense cap mena de dubte el més cansat des que som aquí. L’ esmorzar ha resultat força instructiu ja que hem parlat amb una dona que es trobava al mateix B&B que nosaltres. Ella va néixer a Anglaterra per va viure 28 anys al Canadà. Fa un parell d’anys es va separar de seu home i quan una amiga va marxar cap a Anglaterra ella la va seguir, ara viu al costat de Newcastle i treballa amb disminuïts psíquics. En acabar de parlar amb ella hem marxat cap al parc de l’Algonquin, el més vell d’Ontario i un dels més grans. No teníem gaire clar com anar-hi i la veritat es que ha resultat molt més fàcil del que ens pensàvem . Al entrar al parc si hi aneu heu de pagar 15 dollars per entrar-hi el vehicle, de fet pel bell mig del parc hi passa una carretera que si no et pares al parc pots creuar sense pagar. En canvi si fas activitats al parc has de pagar els diners de rigor i ells et donen un tiquet que es vàlid per un dia i que has de posar de manera visible al vidre del cotxe. El parc es divideix entre porta Oest i Porta Est i la numeració dels 54 km. que el componen. Així et donen un mapa que et mostren on es troba cada cosa.
Al entrar al parc t’has de parar al punt d’informació i pagar el peatge.
A partir d’aquí entrés i gaudeixes dels pocs animals que veus i dels milions , i no exagerem, d’arbres que veus i que t’envolten. Sol entrar ens hem trobat un auró (arce) que ja ens ha fet aturar-nos, però a partir d’aquí poca cosa. Hem vist en tot el dia molts esquirols, molts ocells i un castor . Tots molt acostumats a la vida humana pel que hem vist. A partir d’aquí hem començat a fer trekking.
Nosaltres hem fet les següents caminades:
Nom del Trekking Distància Temps marcat Temps nostre Km. carretera
1.Wilson rapids 2,1 km. 1,30 hores 45 minuts. 7
2.Mizzy Lake 11km. 6 hores 3 hores45 min. 15
3.Lookout trail 2 km. 1 hora 45 min. 40
La veritat és que la primera l’hem afrontat amb optimisme i cap als 45 minuts ja l’havíem fet, una mica cansats però bé i la caminada força bonica.
La segona ha estat una anada de olla, volíem fer la més llarga i a més deien que veuríem vida animal i fauna, del segon poca cosa, la més llarga ja us ho assegurem ,quasi quatre hores pujant i baixant per camins amb roques i arrels, amb fang, pedres i on tot just arribava el sol. Un matament, però l’hem fet en un bon temps i a més fent fotos del paisatge.
La tercera et porta a uns penya-segats on pots veure la immensitat del parc i la petitesa dels que el transhumem per unes hores.
En acabar un bon dinar- berenar i a veure les platges que té el parc, uns trossos de paradís al mig de tanta fauna. La gent dinava a peu de platja i nosaltres d’ allí ja hem anat a visitar dos museus petits que hi ha al parc amb quadres que fan referència a aquest i cap a la nostra nova casa.
El GPS avui ens ha portat fins el poble on estem allotjats però per un autèntic pedregar que el motor automàtic del cotxe quasi no pot passar. Al final hem desfet el camí i hi hem anat per un altre costat. En arribar ens esperava la propietària que es Alemanya i que parla anglès com els alemanys, es a dir sense que sembli que no parli res més que alemany. Ens ha donat l’habitació de bodes i tenim un bany que sembla un camp de futbol. Ara ja estem rebentats així que demà serà un nou dia, qui sap si amb Internet. Bona nit.
P.D : Els mosquits han ablait al Joel
Consells del dia:
1. Sempre que visiteu pantans o llacs en zones boscoses, ensulfateu-vos abans amb repel•lent d’insectes.
2. Permeteu-vos un dia d’esforç dins la ruta , farà que trenqui la monotonia del viatge i serà un bon somnífer per la nit.
3. Si voleu torbar animals quedeu-vos quiets i callats al lloc, no feu com nosaltres que semblaven nens escortes, a l’èxit que hem tingut hem remeto.
4. No vulgueu fer més esforç del que el cos aguanta, no planifiqueu rutes llargues i mai les feu sense el calçat adient. El temps pot canviar de sobte i ens pot donar un bon ensurt.

Dimecres 16 de Setembre de 2009.Toronto - Port Sydney

Avui per desgracia no tenim wi-fi Així que escrivim el bloc al pis inferior de la cas on estem avui. Al bell mig de la regió de Muskoka, en una casa que es troba rodejada de bosc i al on arribar per segona vegada ens hem trobat un cérvol que es veu que cada dia ve pel matí i per la nit a la casa.
El dia ha començat amb el mateix bon esmorcar que cada dia que hem passa a Toronto, avui hem esmorzat amb una parella canadenca i una senyora que venia sola. En acabar hem agafat una altra carretera de sortida de Toronto, al final les coneixerem totes i cap a Midland, un poblet al costat de la Baia de Geòrgia. El lloc és conegut per tenir murals pintats a mà a força cases del poble. El cert és que sembla una gran galeria d’art. Hem recorregut el poble i hem marxat cap a Sainte Maire among des Hurons, un assentament que en altres temps , concretament a finals del Segle XXI va servir de llar a jesuïtes francesos que volien estendre la paraula de Déu per aquestes terres, i no sabem si ho van fer, el que sabem és que van partir els nadius entre els que volien el progrés i els que refusaven l’ocupació, quasi com en els nostres dies, sol cal pensar en el referèndum d’arenys de fa tres dies. En temps d’història com diu el vídeo de presentació del lloc, mai es sap qui va tenir raó,o quasi mai afegiria jo hi ha cops que crec que ha estat força clar, sinó sol cal que preguntem a la vella Europa el segle passat.
Be retornant al Bloc, el cert és que el lloc passa per ser una curiosa representació de la vida comuna tot i que no en igualtat entre els dos móns fins que els nadius van acabar cremant la missió. El parc estava força buit i hem pogut fruir de la tranquil•litat de recorre’l sense problemes. A més amb la tarja ISIC( International Student Identity card) ens han fet bescompte com a quasi tot arreu, val la pena fer-se’l ja que el fan a tot arreu i sol val 6 euros per cap, que ja fa dies que hem recuperat.
En finalitzar la visita al parc hem anat cap a la localitat de Gravenhurst que tot i ser força nomenada per aquí podeu passar-la de llarg, és la típica ciutat amb llac. bonica però igual o inferior que les altres. Quan hem acabat ens hem dirigit cap a Bracebridge que és coneguda com la ciutat de les cascades, el cert és que hi ha força salts. No són com les d’Escòcia però estan bé . Hem vist les cascades Muskoka, Les Wilson i les High ,totes acompanyades pel “fall” que representa aquí els salts d’aigua.
En acabar la ruta per les cascades que no és troben gens senyalades ja hem anat cap al bonic B&B on dormim avui. En arribar no hi havia ningú, així que hem anat a passejar per la ciutat de Huntsville, que és un llogaret a la vora del llac Vermont i del llac Fairy. Les botigues a les 6 ja eren en la seva majoria tancades i ens hem hagut de conformar amb veure els carrers i la gent. Hem retornat al B&B i ja hi havia els propietaris, el cert és que semblen macos que diria la Laia, la dona ens fa treure’ns els kets i deixar-los a la porta de la casa,però ens ha preparat pastissets per berenar, ara soparem i fins demà que a veure si tenim ja finalment Internet. Au adéu . Consells del dia:
1. Escolliu algun allotjament perdut enmig de la natura, el que us aportarà és superior al que perdreu. És una altra visió del país.
2. Porteu els carnets d’estudiants allà on aneu.
3. Parleu si podeu amb gent del país que és qui millor us podrà explicar el sentit del que esteu visitant.
4.Intenteu arribar amb temps als allotjaments ,més si no els heu reservat, avui hem trobat un matrimoni canadenc que ja en portava 5 de trobats i en cap havia trobat habitació.

Dimarts 15 de setembre de 2009. Toronto- Zona del Niagara- Toronto

Ja hem tornat de la part fronterera de Canadà i USA es a dir de la zona del Niàgara. El dia ha començat amb el mateix esmorzar sucós de cada dia, i es que el B&B ens comença a agradar més cada dia que passa, llàstima que demà marxem. Ja ens hem feta Toronto i els voltants i avui tocava excursió.
Així que hem agafat les coses i cap a les cascades més famoses del cinema. Ens pensàvem que entrar a Toronto el diumenge va ser dur però sortir-ne avui tela , cotxes i més cotxes que ens han endarrerit una mica la sortida i al cap d’hora i mitja ja ens trobàvem a Niagara on the Falls o millor dit a un poblet que semblava LAS VEGAS en petit. Anaves donant voltes i passaves d’un HARD ROCK CAFÉ, a una botiga de la WWF , CASINOS per tot arreu i inclús un King Kong tirant a terra un edifici i nosaltres que veníem a veure unes cascades.....i el cert és que un cop hem aparcat, sense pagar com cada dia, ens hem adreçat a les cascades i són que semblen de joguina ,estan bé però si heu estat a Argentina o els països limítrofs que voregen Iguaçu aquestes són de broma. Poder són mes amples però sol hi ha tres salts d’aigua i no són molt alts. Al lloc fan de tot per treure’t diners i nosaltres hem agafat el més típic el vaixell “ MAID OF THE MIST” que durant 20 minuts contats et deixa molt a prop de les cascades i lògicament quedes xop, sort n’hi ha d’uns impermeables blaus que et donen al lloc. L’experiència està bé i d’ allí veus les cascades d’una forma diferent. En acabar hem anat a donar un tomb per la ciutat, hotels de les millors cadenes i parelles de joves o grans, no en va la ciutat s’anomena les cascades del “ viagra “ per la gent jubilada que hi va, no volem dir res amb això que ja sabem que tenim lectors de la tercera edat.
Del poble hem marxat per una carretera que voreja el riu Niagara fins que desemboca al llac d’ Ontàrio, el mateix al que dona Toronto. Per la carretera hem estat a un temple budista en que fan classes de tai-txi gratis , que no hem fet, per una atracció que et suspenia sobre el riu, un rellotge fet amb flors, l’estàtua commemorativa del general Brock altre cop, es veu que pel que ens han explicat va lluitar contra els USA per no se envaïts, el poble de Queenston i finalment el pintoresc poble de Niagara on the lake , pel que hem passejat junt a les flors que copen tot el poble. D’ allí hem anat al poble de Thorold que diu en que és el poble més patriòtic de Canadà, en ell hi ha més banderes per metre quadrat que en cap altre. I així hem finalitzat el viatge per la regió dels vins, després de veure un munt de vinyes i de tendes de vi, que avui no hem provat.
De tornada a Toronto una cua impressionant per sortir però pràcticament buit per entrar, demà al matí crec que les cues tornaran a agafar-nos. Demà marxem de Toronto i anem cap al nord, serà el dia previ a veure el parc Natural D’ Algonquin .
Consells del dia:
1. Si teniu una atracció a casa vostra i la voleu potenciar en cap cas la convertiu en un petit parc d’atraccions, ja que perd tot l’encant.
2. Si aneu a les cascades del costat Americà, traspasseu al costat Canadenc, no es una Qüestió de patriotisme o odi , sinó que al costat americà sol en veus 2 i 1 quasi et toca, la vista panoràmica bona és la canadenca.
3. La pressa del Superman no es troba a les cascades sinó 10 kilòmetres per la carretera, per tant traieu-vos del cap la idea que està al lloc de les cascades.
4. Val la pena agafar carreteres secundaries ja que gaudeixes molt més del paratge tot i perdre temps, la zona vinícola del Niagàra és un espectacle per si sola.

Dilluns 14 de setmbre de 2009.Toronto

El dia d’avui l’hem passat a la ciutat de Toronto en exclusiva i la veritat és que tot i les crítiques que havíem vist del lloc la ciutat és realment única. En el fons són moltes ciutats dins de la mateixa i totes amb un tret comú , el gran espai que tenen.
Ens hem llevat i hem anat a esmorzar el nostre self-service que avui era força estens.
En acabar el Glenn ens ha explicat com moure’ns per la ciutat , bàsicament ens ha dit que tota la ciutat és un gran eixample i que perdre’ns era impossible.
Hem anat a una tenda de comerç general, ja que venien de tot i hem comprat un “Toronto Pass day” que per 9 $ cadascú ens donava dret a agafar qualsevol transport de la ciutat i el primer a provar ha estat el tramvia. Ja van moltes ciutats que hem vist que el tenen i nosaltres que sol tenim que accidents amb el petit que hi ha a BCN!!!.
El tramvia ens ha deixat prop de la CN Tower i allí que hem anat 553 METRES per formar la torre de transmissions i l’observatori més alt del món . La torre és una passada i sí com sabeu d’ allí dalt es veu “ TORONTOENTERO”. Es pot pujar fins un primer nivell o fins dalt de tot i nosaltres cap dalt s’ha dit. És com la torre Eiffel però amb menys encant , a part del lloc on el terra es transparent i la gent hi passa amb força”cangelo”.
A la torre quasi no hem fet cua i per entrar et gasegen per detectar si portes explosius, ni obrir bossa ni hòsties, gas i palante.
La torre es torba al costat del Centre Rogers, que és on juguen el beisbol i la resta d’esports de la ciutat a excepció del basquet i del hoquei gel. Fou construït al 1989, un després del Robert, i és la primera cúpula retràctil tan gran del món.
Per anar a veure basquet i hoquei hem anat cap al AIR CANADIAN CENTER , que per fora no es gaire maco però per dins era molt arreglat. Hem intentat si podíem veure la NBA o la NHL , els RAPTORS o els MAPLE LEAFS , però res de res, avui hi havia una nit de la WWF o sigui com es diu d’altra manera PRESING CATCH, i les entrades a 60 euros , a part dels de la revenda de fora, que això es Amèrica.
D’ allí cap al port a agafar un ferri que ens ha portat a la illa de Toronto. El lloc espectacular. Una illa a mode de Camps Elisis o riu de Lleida o de Parc de la Ciutadella pels de Capital que té platja i zones verdes per donar i repartir, la gent al lloc va amb bicis, passeja gossos i es banya. Si a Toronto al setembre es banyen, avui hem arribat als 26 graus!!!!!.
De la illa altre cop al ferri que t’agafen el bitllet a la anada i ja no ho fan a la tornada i cap al centre neuràlgic de Toronto. L’ajuntament vell ,la casa Loma, el festival de teatre que fan i per acabar el no menys interessant barri dels xinos que cada ciutat americana té, el Chinatown. El dia ha estat complert i estem reventats, per dinar entrepans i per sopar farem uns iogurts amb galetes, els diners cap baix i les forces mes o menys, demà ens esperen les catarates del Niagara i a més i anirem amb el nostre cotxe. Ja veurem si hi arribem.
Consells del dia:
1.Quan estigueu en un lloc nou deixeu-vos aconsellar sobre el que visitar, avui no teníem intenció d’anar a la illa de Toronto i gràcies a l’home de la casa l’hem pogut visitar.
2. Els passes complerts com els de trànsit i atraccions estan bé depenent de la durada que estareu a la ciutat. Si feu un tour intensiu llenceu-vos a comprar-los però sinó no ho feu, avui hem comprat el pas de transports de però no el d’atraccions.
3. Tot i anar a corre-cuita deixeu-vos una estona per estar assegut en un banc o front el mar,aquell temps no es paga amb diners.
4. Per posar benzina s’ha d’aixecar una llengüeta de la màquina i per demanar a un tramvia que s’aturi fer-ho amb una corda i baixar a les escales que sinó la porta no obra. Val la pena que us deixeu aconsellar tota l’estona pels oriünds del país.