Però el dia no ha començat a la gran illa, el dia ha començat a la també multicultural Montreal. En una estació d’autobús que feia 1/10 part que la de Nova York.
Hem esmorzat a l’hotel i cap a l’estació, arribant-hi una hora abans de que sortís l’autobús sol hem pogut ser els que feia 20 de la cua, i el problema és que si l’autobús està ple vas amb el següent sigui l’hora que sigui que tu tens reservada.
A les 07:45 ha sortit l’autobús de la companyia GREYHOUND , que és aquella que porta un logotip d’un galgo al costats de l’autobús.
En una hora ens hem plantat a la frontera americana, i ha tocat baixar del vehicle i respondre algunes preguntes que et feien els oficials de frontera.
A nosaltres ens ha tocat una dona que fins que ha sabut de que treballàvem ens ha tractat com tracten els americans a la gent. Les pregunten eren del tipus :de que us coneixeu?, a que aneu a Americà? I ens han fet pagar 12 USA$ els dos, per l’extensió del nostre visat canadenc a EUA. Hem contestat un formulari on posava qüestions del tipus: Intenta atemptar als EUA, ha segrestat mai cap nen americà... i una sèrie de tonteries importants.
En acabar cap a l’autobús altre cop, un parell de parades i a Albany on l’autocar ha repostat i ha continuat viatge fins a Nova York.
De l’autobús ressenyar que la Laia no sabia com ficar-se ni que fer i que el Joel com a qualsevol transport públic ha dormit quasi set hores, una passada i això que l’autocar no era gaire còmode.
Hem arribat a les 16:00 i en un tres i no res, hem comprat els bitllets per una setmana i cap a l’hotel que es troba a l’Avinguda 99. 2 parades de metro de Central Parc amb l’ Express i una zona prou segura.
L’hotel es troba amb obres i amb les crítiques que teníem pensàvem que seria una porqueria, ja que estava tirat de preu, però quina s la nostra sorpresa al veure una habitació impecable. Llit net, cadira d’escriptori de l’ Ikea, taula d’escriptori antiga, una còmoda i un televisió de plasma impressionant.
El recepcionista parla espanyol i ens ha ensenyat el que hem de veure a la ciutat. I allí que hem anat, feia quatre gotes però la emoció era superior al temps. Hem vist Times Square ja fosc amb tota la lluminària que té. La zona cero i la part del districte financer, borsa inclosa.
Ara ja estem destrossats i hem tornat cap a l’hotel, això és molt gran i està ple de gent, els carrers són immensos i perdre't és impossible. La Laia ja sap com funcionen tots els transports públics i demà arrasarem amb la ciutat. Igual anem a esmorzar al barri de Harlem, ai si ens atraquen?, ja us contarem. Per cert aquí tampoc hi ha partit de la NBA, el dilluns que ve juguen contra New Jersey, quina ràbia noi!!!
Consells del dia:
1. Compra el bitllet de transport per 7 dies , independentment del temps que t’estiguis et surt a compte, nova York és molt gran.
2. Adreçat a la gent primer amb castellà, aquí el parla quasi tothom.
3. A la frontera hauràs de pagar visat, però la terrestre és molt menys exigent que l’aèria, pots portar menjar i medicaments des de Canadà a USA sense problemes.
4. Els bitllets electrònics de la companyia d’autobús GREYHOUND no cal canviar-los per bitllets corrents, són iguals de vàlids. Al començament del viatge el conductor és quedarà els bitllets siguin un o dos si hi ha transbord.
