dilluns, 14 de setembre del 2009

Dilluns 14 de setmbre de 2009.Toronto

El dia d’avui l’hem passat a la ciutat de Toronto en exclusiva i la veritat és que tot i les crítiques que havíem vist del lloc la ciutat és realment única. En el fons són moltes ciutats dins de la mateixa i totes amb un tret comú , el gran espai que tenen.
Ens hem llevat i hem anat a esmorzar el nostre self-service que avui era força estens.
En acabar el Glenn ens ha explicat com moure’ns per la ciutat , bàsicament ens ha dit que tota la ciutat és un gran eixample i que perdre’ns era impossible.
Hem anat a una tenda de comerç general, ja que venien de tot i hem comprat un “Toronto Pass day” que per 9 $ cadascú ens donava dret a agafar qualsevol transport de la ciutat i el primer a provar ha estat el tramvia. Ja van moltes ciutats que hem vist que el tenen i nosaltres que sol tenim que accidents amb el petit que hi ha a BCN!!!.
El tramvia ens ha deixat prop de la CN Tower i allí que hem anat 553 METRES per formar la torre de transmissions i l’observatori més alt del món . La torre és una passada i sí com sabeu d’ allí dalt es veu “ TORONTOENTERO”. Es pot pujar fins un primer nivell o fins dalt de tot i nosaltres cap dalt s’ha dit. És com la torre Eiffel però amb menys encant , a part del lloc on el terra es transparent i la gent hi passa amb força”cangelo”.
A la torre quasi no hem fet cua i per entrar et gasegen per detectar si portes explosius, ni obrir bossa ni hòsties, gas i palante.
La torre es torba al costat del Centre Rogers, que és on juguen el beisbol i la resta d’esports de la ciutat a excepció del basquet i del hoquei gel. Fou construït al 1989, un després del Robert, i és la primera cúpula retràctil tan gran del món.
Per anar a veure basquet i hoquei hem anat cap al AIR CANADIAN CENTER , que per fora no es gaire maco però per dins era molt arreglat. Hem intentat si podíem veure la NBA o la NHL , els RAPTORS o els MAPLE LEAFS , però res de res, avui hi havia una nit de la WWF o sigui com es diu d’altra manera PRESING CATCH, i les entrades a 60 euros , a part dels de la revenda de fora, que això es Amèrica.
D’ allí cap al port a agafar un ferri que ens ha portat a la illa de Toronto. El lloc espectacular. Una illa a mode de Camps Elisis o riu de Lleida o de Parc de la Ciutadella pels de Capital que té platja i zones verdes per donar i repartir, la gent al lloc va amb bicis, passeja gossos i es banya. Si a Toronto al setembre es banyen, avui hem arribat als 26 graus!!!!!.
De la illa altre cop al ferri que t’agafen el bitllet a la anada i ja no ho fan a la tornada i cap al centre neuràlgic de Toronto. L’ajuntament vell ,la casa Loma, el festival de teatre que fan i per acabar el no menys interessant barri dels xinos que cada ciutat americana té, el Chinatown. El dia ha estat complert i estem reventats, per dinar entrepans i per sopar farem uns iogurts amb galetes, els diners cap baix i les forces mes o menys, demà ens esperen les catarates del Niagara i a més i anirem amb el nostre cotxe. Ja veurem si hi arribem.
Consells del dia:
1.Quan estigueu en un lloc nou deixeu-vos aconsellar sobre el que visitar, avui no teníem intenció d’anar a la illa de Toronto i gràcies a l’home de la casa l’hem pogut visitar.
2. Els passes complerts com els de trànsit i atraccions estan bé depenent de la durada que estareu a la ciutat. Si feu un tour intensiu llenceu-vos a comprar-los però sinó no ho feu, avui hem comprat el pas de transports de però no el d’atraccions.
3. Tot i anar a corre-cuita deixeu-vos una estona per estar assegut en un banc o front el mar,aquell temps no es paga amb diners.
4. Per posar benzina s’ha d’aixecar una llengüeta de la màquina i per demanar a un tramvia que s’aturi fer-ho amb una corda i baixar a les escales que sinó la porta no obra. Val la pena que us deixeu aconsellar tota l’estona pels oriünds del país.

2 comentaris:

  1. Hola nois,

    M’agrada això del blog, perquè amb uns fills com vosaltres acabaré donat la volta al mon de manera virtual, primer em doneu la informació escrita és a dir la part teòrica i desprès veure les fotografies "part practica", en definitiva continueu escrivint que jo gaudeixo moltísim.
    Us desitjo que cada dia sigui millor.
    Molts petons

    Carme

    ResponElimina
  2. Ja era hora que et llencessis que sol escriu el teu fill petit, ara a veure que passa amb el pis inundat, petons i fins la próxima

    ResponElimina