divendres, 18 de setembre del 2009

Dijous 17 de Setembre de 2009.Port Sydney- Algonquin Park -Wilno.

A hores d’ara seguim incomunicats al bell mig del paradisíac cor del Canadà de l’est. Avui dormim en una casa on tornem a ser els únics hostes i seguim sense Internet i pràcticament sense televisió. El dia d’avui ha estat sense cap mena de dubte el més cansat des que som aquí. L’ esmorzar ha resultat força instructiu ja que hem parlat amb una dona que es trobava al mateix B&B que nosaltres. Ella va néixer a Anglaterra per va viure 28 anys al Canadà. Fa un parell d’anys es va separar de seu home i quan una amiga va marxar cap a Anglaterra ella la va seguir, ara viu al costat de Newcastle i treballa amb disminuïts psíquics. En acabar de parlar amb ella hem marxat cap al parc de l’Algonquin, el més vell d’Ontario i un dels més grans. No teníem gaire clar com anar-hi i la veritat es que ha resultat molt més fàcil del que ens pensàvem . Al entrar al parc si hi aneu heu de pagar 15 dollars per entrar-hi el vehicle, de fet pel bell mig del parc hi passa una carretera que si no et pares al parc pots creuar sense pagar. En canvi si fas activitats al parc has de pagar els diners de rigor i ells et donen un tiquet que es vàlid per un dia i que has de posar de manera visible al vidre del cotxe. El parc es divideix entre porta Oest i Porta Est i la numeració dels 54 km. que el componen. Així et donen un mapa que et mostren on es troba cada cosa.
Al entrar al parc t’has de parar al punt d’informació i pagar el peatge.
A partir d’aquí entrés i gaudeixes dels pocs animals que veus i dels milions , i no exagerem, d’arbres que veus i que t’envolten. Sol entrar ens hem trobat un auró (arce) que ja ens ha fet aturar-nos, però a partir d’aquí poca cosa. Hem vist en tot el dia molts esquirols, molts ocells i un castor . Tots molt acostumats a la vida humana pel que hem vist. A partir d’aquí hem començat a fer trekking.
Nosaltres hem fet les següents caminades:
Nom del Trekking Distància Temps marcat Temps nostre Km. carretera
1.Wilson rapids 2,1 km. 1,30 hores 45 minuts. 7
2.Mizzy Lake 11km. 6 hores 3 hores45 min. 15
3.Lookout trail 2 km. 1 hora 45 min. 40
La veritat és que la primera l’hem afrontat amb optimisme i cap als 45 minuts ja l’havíem fet, una mica cansats però bé i la caminada força bonica.
La segona ha estat una anada de olla, volíem fer la més llarga i a més deien que veuríem vida animal i fauna, del segon poca cosa, la més llarga ja us ho assegurem ,quasi quatre hores pujant i baixant per camins amb roques i arrels, amb fang, pedres i on tot just arribava el sol. Un matament, però l’hem fet en un bon temps i a més fent fotos del paisatge.
La tercera et porta a uns penya-segats on pots veure la immensitat del parc i la petitesa dels que el transhumem per unes hores.
En acabar un bon dinar- berenar i a veure les platges que té el parc, uns trossos de paradís al mig de tanta fauna. La gent dinava a peu de platja i nosaltres d’ allí ja hem anat a visitar dos museus petits que hi ha al parc amb quadres que fan referència a aquest i cap a la nostra nova casa.
El GPS avui ens ha portat fins el poble on estem allotjats però per un autèntic pedregar que el motor automàtic del cotxe quasi no pot passar. Al final hem desfet el camí i hi hem anat per un altre costat. En arribar ens esperava la propietària que es Alemanya i que parla anglès com els alemanys, es a dir sense que sembli que no parli res més que alemany. Ens ha donat l’habitació de bodes i tenim un bany que sembla un camp de futbol. Ara ja estem rebentats així que demà serà un nou dia, qui sap si amb Internet. Bona nit.
P.D : Els mosquits han ablait al Joel
Consells del dia:
1. Sempre que visiteu pantans o llacs en zones boscoses, ensulfateu-vos abans amb repel•lent d’insectes.
2. Permeteu-vos un dia d’esforç dins la ruta , farà que trenqui la monotonia del viatge i serà un bon somnífer per la nit.
3. Si voleu torbar animals quedeu-vos quiets i callats al lloc, no feu com nosaltres que semblaven nens escortes, a l’èxit que hem tingut hem remeto.
4. No vulgueu fer més esforç del que el cos aguanta, no planifiqueu rutes llargues i mai les feu sense el calçat adient. El temps pot canviar de sobte i ens pot donar un bon ensurt.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada