Dissabte 03 d’Octubre de 2009. New York

L’últim dia del nostre viatge a terres nord americanes. Avui ens hem despertat més tard i ens hem pres el dia amb una mica més de relax. Ahir la veritat es que vam dormir força bé, va servir amb una reprimenda de recepció perquè la festa de l’habitació del costat parés.
L’esmorzar d’avui ha set continental, el típic que es serveix als hotels i a hores llum dels que es donen als bed and breakfast.
Hem fet les maletes i les hem deixat al magatzem de l’hotel i d’ allí cap a comprar els bitllets del transport públic amb el ja mencionat descompte que donen a les informacions.
Un cop teníem els bitllets hem començat a recórrer els barris de Montreal, hem començat per Chinatown , hem anat després a un mercat que hi ha enorme a la part del quartier Latin, després a una plaça central on es veu l’estil victorià i d’ allí cap a les galeries subterrànies de la ciutat.
Aquestes galeries connecten varis kilòmetres de la ciutat per la zona de sota terra. I dins d’elles hem dinat i hem fet les darreres compres.
L’hotel ja ens esperava per retirar les maletes i anar cap a l’aeroport, on ens ha portat un autobús que fa el recorregut des de Montreal i surt des de l’estació d’autobusos.
A l’aeroport hem facturat les maletes i ja estem a la zona d’espera per l’avió quan falta una hora perquè l’avió surti. Així que ara ja toca valorar el viatge.
Ha estat un viatge molt complert i que ens ha agradat molt, ja que hem pogut combinar natura, turisme a les ciutats i bona part d’activitat esportiva. Canadà és un país que no té gaires equilibris, la part de natura guanya per golejada a les demés i suposem que a les altres províncies que no hem visitat encara més. Hem apreciat el caràcter diferent dels Quebequesos, aquells Canadencs que es neguen a perdre les seves característiques definitòries, tot i arriscant-se a perdre un bilingüisme que les faria dominar les dues llengües més importants de l’actualitat.
Canadà ens ha conquistat deixant-nos veure una estació plena de colors entrellaçats que l’ha fet si cap un país més colorit.
La seva gent, en tot moment servicial ens ha ajudat a adaptar-nos a aquest país força diferent al nostre.
Així doncs la valoració d’aquest viatge és la més positiva possible.
Capítol a part ens mereix la interracial Nova York . Aquella ciutat que et fa sentir el petit que realment ets. Aquella ciutat en que tot ho fan de manera gran i en que els petits detalls de vegades passen desapercebuts. Una ciutat en que no pots obrir un mapa, ja que en un minut ja t’estan preguntant que necessites, i una ciutat en que si no saps una llengua no oficial com l’espanyol quasi no et pots comunicar.
El viatge ha arribat a la seva fi, com el nostre blog, esperem que no sigui l’últim viatge ni l’últim blog però de moment ho són, de moment això s ’acabat i comença de nou la nostra vida en el nostre habitat natural, ara ja tornem a casa i...... ara ja no explicarem res més en aquest blog.